Inici » Àgora » El company Fran Garcia present als mitjans de comunicació parlant sobre agricultura de precisió

El company Fran Garcia present als mitjans de comunicació parlant sobre agricultura de precisió

El company Fran Garcia present als mitjans de comunicació parlant sobre agricultura de precisió

Fran Garcia, vocal de Barcelona i membre de la Comissió Agricultura 4.0, ha estat present aquestes setmanes de maig i inicis de juny, en diversos mitjans de comunicació, parlant sobre l’agricultura de precisió.

Garcia explica a les entrevistes que les tecnologies ens donen indicis i informació que els nostres ulls no poden veure i a partir d’aquí l’enginyer o enginyera agrònoma ho interpreta per fer una prescripció. Tot això ens permet donar la quantitat de fertilitzant, pesticides i aigua ajustada i aconseguir així un estalvi ambiental.

El company també comenta que, des del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, juntament amb el Departament, les Universitats i Centres de Recerca, volem promoure el recull de dades oficials de quin és l’estat d’implantació de l’agricultura de precisió a Catalunya, que actualment no existeixen. 

Impactes en mitjans de comunicació

Nota de Premsa

Fran Garcia, Membre del Grup de Treball d’Agricultura 4.0 del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya

Què és l’agricultura de precisió?

El terme agricultura de precisió, també coneguda com a agricultura digital, agricultura 4.0 o agrotech, es refereix a una filosofia de maneig agronòmic en la qual es tenen en compte factors que produeixen variabilitat dins de les parcel·les i es realitzen operacions agronòmiques per a corregir-los de manera específica. De fet, l’agricultura de precisió té una associació que l’empara i la promou, la ISPA (International Society of Precision Agriculture).

L’agricultura de precisió es comença a implantar en els anys 90, quan entre altres coses, es liberalitza el senyal dels sistemes de geoposicionamient GPS que permeten, en aquell moment, localitzar un punt en el camp de forma mitjanament precisa. Amb això, es desenvolupen conceptes principalment teòrics, amb poca aplicació pràctica a causa de la falta de tecnologia, sensòrica i capacitat de computació en aquella època. Això canvia radicalment amb la irrupció de processadors cada vegada més ràpids, alhora que econòmics, que permeten el desenvolupament de programari de càlcul que dona pas a les primeres aplicacions pràctiques en camp.

D’aquesta manera, en els últims 30 anys, l’agricultura de precisió s’ha situat com una alternativa viable per a fer sostenible des d’un punt de vista econòmic i ambiental les operacions de maneig agrícola. En la seva definició oficial, encunyada l’any 2019, es defineix l’agricultura de precisió com “una estratègia de gestió que recull, processa i analitza dades temporals, espacials i individuals i les combina amb altres informacions per a recolzar les decisions de maneig d’acord amb la variabilitat estimada, i així millorar l’eficiència en l’ús de recursos, productivitat, qualitat, rendibilitat i sostenibilitat de la producció agrícola”.

L’agricultura de precisió està conformada per quatre processos elementals que s’encadenen en un cicle repetitiu: 1) L’adquisició de dades, per a la qual utilitzarem diferents tecnologies que ajudaran a determinar les condicions del cultiu, 2) Anàlisi de la informació a partir de processos de càlcul complexos i programari específic que produiran resultats i informació, 3) Interpretació agronòmica de la informació, pas clau perquè consisteix a convertir-la en presa de decisions i prescripcions de maneig agronòmic (els enginyers agrònoms som clau en aquest pas) i 4) Actuació en camp, on les prescripcions o accions de millora són físicament desenvolupades en cada zona de la parcel·la amb maquinària més o menys intel·ligent.

Les tecnologies que fan possible l’agricultura de precisió

Encara que s’han de separar els conceptes “agricultura de precisió” i “tecnologia”, teoritzant sobre la semblança a una filosofia de gestió agronòmica sense necessitat d’introduir equips sofisticats, queda clar que per a una implantació a gran escala, l’ús de tecnologies de la informació és obligat. Existeix gran quantitat de tecnologies disponibles que permeten, de manera diversa, sectoritzar la parcel·la en zones on les condicions de clima, sòl, creixement vegetatiu, qualitat, etc., són diferents, i per tant han de ser tractades de manera diferent. I és que l’agricultura de precisió busca això, deixar de tractar tota la parcel·la per igual per a poder focalitzar els tractaments específics en cadascuna de les zones diferenciades del camp.

Possiblement, la teledetecció aèria amb satèl·lits, avions o drons és la més coneguda i la més implantada avui dia. Es va començar a utilitzar fa trenta anys i en els últims deu ha experimentat una millora tecnològica i de disponibilitat de dades com probablement cap altra tecnologia en l’agricultura. Consisteix en una plataforma aèria en la qual s’embarquen sensors òptics especials que poden obtenir informació en rangs espectrals més enllà de l’espectre visible, els quals els humans no podem percebre. Les imatges que s’obtenen després d’aquest procés han de ser analitzades i la informació que conté cada píxel de la imatge és augmentada per a proporcionar valors explicatius de l’estat fisiològic de les plantes. Amb això, i després d’una labor d’interpretació agronòmica, es pot tenir un coneixement global i detallat de l’estat vegetatiu en el qual es troba el cultiu, per a posteriorment traçar mesures correctores que facin front als problemes.

També estan entrant amb força tecnologies que permeten una percepció remota des de vehicles terrestres. En ells els sensors, moltes vegades òptics, són transportats per vehicles tripulats o, cada vegada més, autònoms (robots) que recorren el camp de manera contínua i van generant un mapa de l’estat de cada planta, comptant els fruits per a fer estimacions de producció o en alguns casos actuant amb braços robòtics. Això es troba en una fase encara de recerca però els avanços són ràpids i no trigaran a estar a la disposició de l’agricultura en pocs anys.

A més, existeixen infinitat de sensors de sòl, clima i planta que permeten tenir una informació al minut de les condicions en les quals està creixent el nostre cultiu, permetent així la presa de decisions ràpida i objectiva. El factor limitant d’aquesta mena de sensors és que ofereixen informació de manera puntual en un sol lloc de la parcel·la. El factor positiu és que són relativament barats i amb interfícies d’usuari en el núvol i molt amigables per a poder dur a terme interpretacions de manera ràpida i precisa.

La seva implantació a Catalunya

La situació de l’agricultura de precisió és desigual en les diferents zones del món, segons la grandària de les explotacions, tipus de cultiu i formació del sector. A Catalunya, especialment en els cultius cerealístics, l’ús de sistemes de posicionament per a l’autoguiat del tractor i control de les seccions de la màquina està més o menys estès, i es comença a introduir de manera fiable i robusta la utilització de la teledetecció per satèl·lit per al maneig de la fertilització i aplicació de fitosanitaris de manera variable.

Un altre dels cultius en els quals des de fa ja 20 anys es va començar a treballar amb l’ús de tecnologies digitals és el de la viticultura. Jose Antonio Martínez Casasnovas, professor i investigador de la UdL, va utilitzar les primeres imatges satèl·lit de Quickbird en la finca de Raimat per a delimitar zones diferenciades de vigor dins de la parcel·la i realitzar, entre altres manejos, veremes selectives en funció de la qualitat del raïm. Des de llavors, la viticultura ha estat un dels camps en els quals majors desenvolupaments s’han adoptat, amb l’ús de sensors de sòl, planta i clima per a dur a terme la predicció de malalties, el mapatge de sòls i el seguiment de les condicions de creixement de la vinya. Pel seu costat, la Unitat de Mecanització Agrícola de la UPC, grup liderat per Emilio Gil, ha aconseguit desenvolupar protocols de dosatge variable de fitosanitaris en funció de la grandària i densitat de la vegetació que han permès estalvis de fins a un 30% de producte en una campanya.

La realitat és que, en el sector científic, Catalunya és capdavantera dins d’Espanya, però una altra cosa és la implantació i adopció d’aquests desenvolupaments en condicions reals, que encara és incipient sobretot en cultius arboris. La necessitat de transferència de la ciència a l’agricultor es fa evident, i tot això, acompanyat de formació tècnica: sense una correcta formació del sector, l’adopció de l’agricultura de precisió i les eines digitals és inviable. Fins avui no existeixen estadístiques oficials sobre el nivell d’adopció de l’agricultura de precisió en les explotacions catalanes, informació clau si es volen dissenyar polítiques exitoses que ajudin a renovar el paradigma productiu del país.

La digitalització, punt clau per a aconseguir els reptes de sostenibilitat

La Farm to Fork Strategy, dins del Pacte Verd (Green Deal) de la Comissió Europea, indica la necessitat de produir aliments de forma econòmicament sostenible i respectuosa amb el medi ambient i més de sans. Es posa com a objectiu la reducció de l’ús de pesticides i fertilitzants en un 50% abans de l’any 2030. Per a això, l’ús de tecnologia, unit a una correcta transferència i formació, és clau per a aconseguir el repte per al qual no oblidem queden solament vuit anys.

La presa de decisions informada, objectiva i basada en dades fiables és clau per a entrar en un nou paradigma productiu que permeti produir més amb menys recursos. A més, la protecció de les àrees sensibles (cossos d’aigua, zones residencials, boscos o biodiversitat) ha d’assegurar-se per a proporcionar un entorn en el qual existeixi un equilibri entre la producció d’aliments i el benestar mediambiental.

Els enginyers agrònoms, punta de llança de la transformació digital de l’agricultura

La transformació digital i l’adopció de l’agricultura de precisió han de ser liderades per enginyers agrònoms perquè, per moltes dades que es puguin recaptar, el valor està en la interpretació i la capacitat per a convertir-los en prescripcions de maneig agronòmic. L’agricultura s’ha convertit en un sector multidisciplinari en el qual altres professions tenen molt a aportar, ja sigui en l’anàlisi de les dades, les eines digitals, els sensors o les noves màquines i robots per a treballar el camp.

       

Share This Post