Inici » Àgora » A Catalunya, els espais agraris tenen també una representació important a la xarxa Natura 2000
General

A Catalunya, els espais agraris tenen també una representació important a la xarxa Natura 2000

A Catalunya, els espais agraris tenen també una representació important a la xarxa Natura 2000

La Directiva 92/43, d’hàbitats, és el marc legal que determina el desplegament de la xarxa Natura 2000 a tota la Unió Europea. Aquesta xarxa és el principal instrument per a la conservació de la natura al conjunt d’Europa, i integra una mostra significativa dels hàbitats i de les àrees de distribució de les espècies del continent considerades més rellevants, les quals s’anomenen d’interès comunitari. En el cas dels ambients agraris, la Directiva inclou fins a 13 hàbitats i 7 espècies, que es poden considerar com a part integrant de la biodiversitat de conreus, prats i pastures. Això sense tenir en compte les aus, algunes de les quals presenten les seves úniques poblacions als conreus de secà.

La Directiva 92/43, d’hàbitats, és el marc legal que determina el desplegament de la xarxa Natura 2000 a tota la Unió Europea. Aquesta xarxa és el principal instrument per a la conservació de la natura al conjunt d’Europa, i integra una mostra significativa dels hàbitats i de les àrees de distribució de les espècies del continent considerades més rellevants, les quals s’anomenen d’interès comunitari. En el cas dels ambients agraris, la Directiva inclou fins a 13 hàbitats i 7 espècies, que es poden considerar com a part integrant de la biodiversitat de conreus, prats i pastures. Això sense tenir en compte les aus, algunes de les quals presenten les seves úniques poblacions als conreus de secà.

Les zones agrícoles s’han considerat tradicionalment com uns espais amb un alt valor productiu, però de vàlua reduïda des del punt de vista natural. Res més lluny de la realitat: es poden citar nombrosos exemples d’espècies o hàbitats que només es poden trobar en aquest tipus d’espais i que són propis de la riquesa natural del país, configuren el seu paisatge i, actualment, es troben fortament amenaçats de desaparició.

Abans del desplegament de Natura 2000, el sistema d’espais naturals del nostre país era aliè a aquesta situació; amb el procés d’implantació de Natura 2000 aquesta situació s’ha corregit incorporant una important superfície agrícola, per tal de poder compaginar l’activitat humana amb la conservació d’aquest ric patrimoni.

És en aquest tipus d’espais on es fa més evident la necessària col•laboració entre els diversos agents gestors de terres i els responsables de la conservació de la natura. L’Instrument de gestió que s’aprova juntament amb la declaració dels espais com a zones especials de conservació (ZEC) posa un èmfasi especial en aquesta qüestió; i cerca la complicitat de tots a fi de poder realitzar unes determinades pràctiques que, tot i mantenint l’activitat, ajudin a preservar aquests elements.

Les mesures incloses en l’Instrument s’orienten, principalment, a prevenir el sobretrepig d’aquests petits rodals de vegetació natural dispersos als camps o a protegir i recuperar els marges que hi ha entre ells. En el cas dels prats de dall, és important racionalitzar l’ús de productes fitosanitaris. Altres temes importants són el manteniment de les condicions ecològiques allà on els hàbitats són presents, el règim d’inundació de les jonqueres i les comunitats halòfiles, per exemple.

Aquesta és la tercera fitxa d’una sèrie de 6 que es publica cada setmana per donar a conèixer el procés de declaració com a ZEC dels espais de la xarxa Natura 2000. Per a més informació, consulteu la documentació que és a informació pública fins al 9 de juliol.

Informació relacionada

Compartir