Inici » Àgora » No ens podem permetre perdre el sòl. Article de la companya Rosa Maria Poch
Sala de premsa

No ens podem permetre perdre el sòl. Article de la companya Rosa Maria Poch

No ens podem permetre perdre el sòl. Article de la companya Rosa Maria Poch

No ens podem permetre perdre el sòl

Rosa Maria Poch Claret. Membre del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, catedràtica a la UdL i Presidenta del Grup Intergovernamental Tècnic de Sòls de la FAO

El 7 de juliol se celebra el Dia Internacional de la Conservació del Sòl. Aquest recurs natural, potser no llueix tant com un bosc verd ni sembla tan vital com l’aigua dolça. Però el cert és que la terra, tot i el seu aspecte aspre i auster, és un recurs natural igual d’essencial per sostenir la vida al nostre planeta.

Els sòls són un recurs natural essencial i no renovable que proporcionen béns i serveis vitals per als ecosistemes i la vida humana. Són fonamentals per a la producció de cultius, pinsos, fibra, combustible i filtren i depuren l’aigua. Aproximadament el 95% dels aliments mundials es produeixen al sòl. Aquest proporciona nutrients, aigua i minerals per a les plantes i els arbres, emmagatzema carboni i és la llar de milers de milions d’insectes, petits animals, bacteris i molts altres microorganismes.

Si volem assegurar la supervivència futura de la humanitat, cal que conservem el sòl, ja que, què produirien els agricultors i ramaders sense sòl? Com ho subsistiria la societat?

El darrer informe sobre l’estat de sòls al món (FAO, 2015) mostra que els sòls estan patint diferents processos de degradació (fins al 30% de la superfície terrestre, segons la FAO, 2015), però que alhora són un dels factors clau en la mitigació dels efectes del canvi climàtic i en la seguretat alimentària (FAO, 2019).

Tot i això, la manca de consciència que la societat en general té del sòl com a recurs finit fa que sigui difícil proposar polítiques o mecanismes que el tinguin com a objecte de gestió.

Amb tot, el sòl és el reservori terrestre més gran del món de carboni, per la qual cosa els sòls ajuden a regular les emissions de diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle, que és fonamental per regular el clima.

Els principals processos de degradació de sòls a escala mundial són: Desequilibri (dèficit) de nutrients, acidificació, pèrdua de biodiversitat, compactació, contaminació, erosió, pèrdua de matèria orgànica, salinització i sodificació, segellament per urbanització, i entollament.

Quan aquests processos estan provocats per l’activitat humana causen una disminució de la seva qualitat i potencial per produir biomassa (aliments, fibres, combustibles, farratges), i, per tant, hipotequen la disponibilitat d’aquests béns per generacions futures.

El maneig sostenible dels sòls és la base per abordar l’eradicació de la pobresa i el desenvolupament agrícola i rural, els quals garanteixen la seguretat alimentària i millora de la nutrició, directament relacionats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

En aquest sentit, els enginyers agrònoms són agents actius i responsables per assegurar la conservació dels sòls ja que tenen els coneixements que calen per comprendre el funcionament dels agrosistemes i per preveure les conseqüències de determinades pràctiques de maneig si no es fan de manera adequada (fertilització, reg, treball del sòl, tractaments, etc.), i que són específiques de cada lloc.

Per això, en línia amb les pràctiques de maneig sostenible dels sòls fixades per la FAO (2017), el Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC) promou i acompanya als professionals en la gestió sostenible per aconseguir que l’erosió del sòl per l’aigua i el vent sigui mínima, que la seva estructura no es degradi i romangui estable, que tingui una cobertura superficial suficient de plantes en creixement que el protegeixin; que el seu emmagatzematge de matèria orgànica sigui estable o creixi; que la disponibilitat i els fluxos de nutrients siguin adequats per mantenir o millorar la seva fertilitat i es redueixin les seves pèrdues cap al medi ambient; que la seva salinització, sodificació i alcalinització siguin mínimes; que l’aigua s’infiltri i emmagatzemi de manera eficient per satisfer els requisits de les plantes i es garanteixi el drenatge de qualsevol excés; que els contaminants estiguin sempre per sota dels nivells tòxics; que la seva biodiversitat proporcioni una gamma completa de funcions biològiques; i que el seu segellament es minimitzi mitjançant una planificació responsable de l’ús del territori.

No oblidem que la riquesa del sòl sempre ha sostingut les nostres vides. Ara és el moment de retornar-li el favor.

Resposta dels mitjans:

            

En línia:

Share This Post