Aquesta publicació especial de 2022 anomenada The State of Agriculture Commodity Markets forma part de la sèrie The State of the World de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).
Consulta aquí el document complet (en anglès)
El document explica que “L’esclat de la pandèmia de la COVID-19 a principis del 2020 i les mesures adoptades per contenir-la en tots els països posen a prova els mercats alimentaris i agrícoles mundials. Els sistemes agroalimentaris nacionals es van tensionar, però van continuar proporcionant aliments adequats, nutritius i segurs a tot el món. Malgrat les importants restriccions als moviments de persones i la incertesa que es va instal·lar al món, el comerç internacional va continuar vinculant les zones excedentàries d’aliments amb les deficitàries, cosa que va salvaguardar la seguretat alimentària i la nutrició a nivell mundial. (…) Avui dia, el conflicte en un dels graners del món amenaça la seguretat alimentària mundial de múltiples maneres, inclosa la interrupció dels mercats alimentaris i agrícoles mundials. La guerra a Ucraïna no només ha provocat una greu crisi humanitària i un augment imminent de la inseguretat alimentària mundial, sinó també la possible ruptura de la cooperació comercial mundial. La cooperació mundial en polítiques comercials agrícoles pot abordar reptes globals, com ara les crisis econòmiques, les pandèmies, els conflictes i el canvi climàtic, i pot contribuir a la seguretat alimentària i a una dieta saludable per a tothom.”
L’informe analitza també:
- La geografia del comerç. Diferents enfocaments de cooperació en la integració comercial per a un creixement sostenible proporcionant un marc sistemàtic per avaluar la geografia del comerç agroalimentari.
- Els impactes ambientals del comerç alimentari i agrícola. A nivell mundial, el comerç i l’avantatge comparatiu enforteixen l’eficiència en l’ús dels recursos naturals. El comerç ajuda a assignar la producció agrícola a regions on la quantitat d’aigua i terra utilitzada per unitat d’aliment és relativament menor.
- Les polítiques comercials multilaterals i regionals per al creixement sostenible. La liberalització comercial tant multilateral com regional han contribuït a l’expansió del comerç mundial. Les negociacions comercials multilaterals estan en un punt mort, mentre que els amplis acords comercials regionals, que inclouen cada cop més l’alimentació i l’agricultura, estan en augment.
“En definitiva, seria difícil abordar de la mateixa manera els compromisos entre els objectius econòmics i ambientals. Les externalitats ambientals generades pel comerç, quan estan localitzades, es poden abordar mitjançant polítiques comercials complementades amb una regulació a nivell nacional o regional. Les accions unilaterals o fins i tot regionals no seran efectives quan aquestes externalitats siguin globals, com ara el canvi climàtic. Serà necessari un acord multilateral, però pot ser un repte aconseguir un consens, principalment a causa de les opinions divergents dels països sobre l’impacte de les emissions de GEH i el seu cost per a la societat. No obstant això, les externalitats ambientals globals només es poden abordar de manera eficaç mitjançant el multilateralisme, amb les normes comercials que ajudin a ampliar l’abast de polítiques que tinguin en compte els costos socials d’aquestes externalitats.”
