Inici » Àgora » “Solcs d’arada” Poema de la degana Silvia Bures
General

“Solcs d’arada” Poema de la degana Silvia Bures

“Solcs d’arada” Poema de la degana Silvia Bures

Solcs d’arada

El nen ressegueix amb el dit els solcs de l’arada
sobre el baf a la finestra, dibuixant-ne les línies.
Fa fred, mai no havia fet tant de fred a fora
i al cor, i als ulls de l’avi que només veu a la pantalla.
Diu: “Vull anar a jugar amb els amics a la neu”,
i sempre és un: “Encara no es pot”.
L’avi el crida i el nen no el sent,
no ha encès el micròfon, sempre se n’oblida.
L’home no se’n sap avenir d’estar-se sol.
“Ho fem per tu”, li diu la mare, “no volem que et posis malalt”,
i no hi ha qui ho entengui…
l’avi se sent malalt de tanta angoixa i de solitud
i de mirades virtuals que no el miren als ulls.
El nen es gira cap a l’ordinador:
“Avi, encén el micròfon, que no et sento!”
El vell no sap com fer-ho i somriu.
El noi li torna el somriure.
“Faig camins de calor amb la meva arada”, diu el nen.
L’avi se’l mira sense entendre’l.
Es mira les mans arrugades.
El nen es mira els seus ditets llisos.
“Avi, jo no vull ser pagès com tu.”
L’avi acluca els ulls. Deixa anar un sospir.
“Vull ser enginyer agrònom. Com la mare.”

“Avi, jo vull fer volar drons. Saps que són els drons?
Són com els dibuixos dels coronavirus que surten a la tele,
però els meus volaran lluny
i ens portaran les coses que no podem veure des d’aquí,
per dirigir els meus camps i treure les millors collites,
i vull dissenyar granges gegants
plenes d’impressores per imprimir la carn,
i horts urbans i jardins hidropònics,
i criar algues i peixos en grans tancs,
i fer vitamines amb nanopartícules,
i crear vins de colors i superverdures
en cambres tancades amb llum artificial
i cultius de cèl·lules i teixits de plantes i animals”.
L’avi el mira i aconsegueix encendre el micròfon.
“Em sents ara?” “Sí”, li contesta el noi, “ara sí”.
“Xiquet, vols fer moltes coses… i què et penses?
Si ets enginyer agrònom també se’t faran arrugues als dits”.

Fora fa fred, al nen se li escapa una llàgrima:
“Quin Nadal més estrany, avi”.
L’avi s’enriola veient el noi tan moix:
“no pateixis, xiquet, que tot això passarà”.
“De veritat, avi?” “Sí, de veritat, menut,
i podràs complir els teus somnis de drons i nanopartícules”
El nen ara també riu, se li il·lumina la cara.
“Bon Nadal, avi”. “I Bon Any Nou, xiquet”.

Els solcs del vidre s’han convertit en gotetes.

Silvia Bures
Degana

Descarrega el poema en pdf aquí.

Informació relacionada

Horari de les oficines del Col·legi en les festes de Nadal 2020

Compartir