Inici » Àgora » L’hort al balcó i al terrat
General

L’hort al balcó i al terrat

L’hort al balcó i al terrat

La nostra societat tendeix a ser cada cop més urbana. Les grans ciutats s’han convertit en llocs on és difícil trobar un espai verd o una activitat que acosti els ciutadans a la naturalesa. Aquesta situació topa amb la necessitat de moltes persones que cerquen trobar un vincle o un contacte amb la natura, durant les vacances, els caps de setmana o cultivant flors al balcó.

En aquest context ha sorgit la proposta de l’agricultura urbana que inclou qualsevol iniciativa per acostar l’activitat agrària a la gent de ciutat.

Ja fa varis decennis que la nostra societat tendeix a ser més urbana. Les grans ciutats s’han convertit en llocs on és difícil trobar un espai verd o una activitat que acosti els ciutadans a la naturalesa. Aquesta situació topa amb la necessitat de moltes persones que cerquen trobar un vincle o un contacte amb la natura, durant les vacances, els caps de setmana o cultivant flors al balcó.

En aquest context ha sorgit la proposta de l’agricultura urbana que inclou qualsevol iniciativa per acostar l’activitat agrària a la gent de ciutat. L’activitat agrícola s’ha mostrat com una activitat lúdica, estimulant i creativa, molt adequada per a qualsevol persona però especialment per a gent gran i escoles. Els horts urbans que el Servei de Parcs i Jardins de l’ajuntament de Barcelona posa a disposició dels jubilats dels barris barcelonins, en són un exemple que està tenint molt èxit.

Però l’entorn de la gran ciutat és inhòspit per a realitzar aquesta activitat. La manca d’espais i el preu de la terra fan molt difícil fer un hort a no ser que s’aprofitin els terrats i balcons dels edificis. En aquesta línia esdevé molt interessant el cultiu en recipients, en balcons i terrats. Però per què aquesta proposta vagi més enllà d’una moda puntual o d’un esnobisme passatger, cal fer una proposta funcional, pràctica i seriosa, sense deixar de tenir present que la motivació principal és lúdica. Es podria comparar amb anar a jugar a bàsquet els diumenges amb els amics. L’objectiu és divertir-se però si no fas mai cap cistella s’acaba abandonant l’activitat. De la mateixa manera cal aconseguir que l’agricultor urbà pugui obtenir una collita acceptable.

Els aspectes tècnics que cal tenir en compte són els habituals per a qualsevol producció vegetal. Cal començar per la presència de llum directe al balcó o terrat. Aquest condicionant no sempre es compleix i és un limitant insalvable per a molts balcons i patis de les grans ciutats. Recipients de cultiu prou grans però lleugers, substrats de cultiu de qualitat i un sistema de reg automàtic que et permeti marxar uns dies sense preocupar-te són els altres aspectes que cal solucionar. Si es tenen en compte tots aquests aspectes és possible cultivar tot tipus d’hortalisses, des de les més petites i cicle més curt, com enciams, raves o ruca, fins a les més grans i de cicle llarg com tomàquets, síndries i carbasses.

Hi ha dos característiques molt pròpies dels horts urbans: la seva petita dimensió i el fet que la mà d’obra no és un limitant. Per tant el sistema de cultiu pot variar respecte al de l’agricultor professional, que té entre els seus objectius principals la reducció dels costos de mà d’obra. En el nostre cas, però, el temps dedicat al cultiu no és un cost, ans al contrari, es pot plantejar com un benefici. Pensem, per exemple, en una llar d’avis, una escola o un centre de discapacitats. El temps que dediquen aquestes persones repercuteix favorablement en el seu estat d’ànim, motivació o aprenentatge. Aquestes particularitats permeten fer propostes com l’associació de cultius o el cultiu en relleu amb les quals s’aprofita millor el poc espai disponible o el control manual d’algunes plagues, quelcom impensable en una altra situació.

L’èxit de la proposta és considerable. Centenars de persones, especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana, s’han iniciat en aquesta activitat en els darrers anys. Alguna vegada s’ha escoltat algun comentari recelós per part d’algun pagès criticant la proposta i contraposant-la a la de l’agricultura professional. Seria un greu error pensar d’aquesta manera. Em permeto fer una altra comparació. Al guitarrista professional li encanta que la gent aprengui a torcar la guitarra, d’aquesta manera valoraran millor el seu art i tindrà més públic a les seves actuacions. El mateix ha de fer l’agricultor professional, congratular-se de l’èxit de l’agricultura d’oci i aprofitar l’avinentesa per que la gent valorarà més el producte per la seva qualitat organolèptica o per una producció més respectuosa amb el medi ambient. Crec que és una oportunitat per avançar cap a una agricultura més sostenible, de qualitat, de proximitat i més ecològica.

Més informació a www.horturba.com

Josep M. Vallès
Enginyer Agrònom
Autor del llibre: l’Hort Urbà: Manual del Cultiu Ecològic en Balcons i Terrats, Ed. El Serbal

Compartir