Inici » Àgora » iGenium’19 analitza els desafiaments de l’enginyeria per a la transició en l’àmbit industrial, els serveis i les infraestructures
General

iGenium’19 analitza els desafiaments de l’enginyeria per a la transició en l’àmbit industrial, els serveis i les infraestructures

iGenium’19 analitza els desafiaments de l’enginyeria per a la transició en l’àmbit industrial, els serveis i les infraestructures

iGenium’2019 analitza els desafiaments de l’enginyeria per a la transició en l’àmbit industrial, els serveis i les infraestructures

Inauguració de l’acte a càrrec de Matilde Villaroya, directora general d’Indústria, Ricard Granados, president de l’INEC Ricard Granados i Josep Ma Serena president del Consell de Seguretat Nuclear

Una de les conclusions ha estat que el 5G serà l’element determinant i facilitador d’ un gran nombre de projectes, serveis i models de negoci que encara no imaginem
Barcelona, 23 d’octubre de 2019_ La 8a edició d’iGenium ha posat sobre la taula el protagonisme decisiu exercit pels enginyers i les enginyeres en la posada en marxa de la transició cap a la revolució digital, que ja està definint nous serveis i models de negoci arreu del món.

Davant d’aquesta constatació els ponents d’iGenium’2019 han traslladat la necessitat de seguir posant el talent i la innovació al servei de l’enginyeria de la transició per poder fer front als reptes de futur de la societat connectada.

Ricard Granados, president de l’Institut d’Enginyers de Catalunya (INEC), ha ressaltat que la temàtica d’enguany -l’enginyeria per a la transició- “són processos necessaris, d’esperança per a que un futur ple de reptes sigui possible, però també son períodes difícils”. A més, Granados ha ampliat que “en aquests períodes es canvien orientacions i paradigmes, no només tecnològics sinó també, i fonamentalment, socials i econòmics”.

iGenium es consolida, un any més, com un fòrum de referència en la transmissió de coneixement de projectes d’enginyeria.
En la inauguració de l’acte, Matilde Villarroya, directora general d’Indústria del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, ha felicitat a iGenium per triar l’enginyeria per a la transició atès que “és fonamental davant dels reptes que ens enfrontem en el nostre territori i a nivell mundial.

La industria està canviant i és molt important tenir un teixit industrial i una enginyeria que sigui capaç de fer front a aquests reptes”. A més, Villarroya també ha posat en valor la feina feta per l’INEC perquè és capaç d’aglutinar totes les enginyeries, crear sinergies i difondre coneixement amb l’exposició de projectes. Així mateix, ha traslladat una menció especial als “estudiants i les escoles d’enginyeria perquè són els enginyers del futur els que hauran d’assumir el repte de les tecnologies vinculades a la industria 4.0”. Finalment, la directora ha destacat que cal tenir en compte “l’alta digitalització dels models productius i, a la vegada, la interconnectivitat entre processos, productes, cadena de valor i, fins i tot, models productius”.

La inauguració d’iGenium’2019 ha finalitzat amb la intervenció de Josep Mª Serena, president del Consejo de Seguridad Nuclear. Serena ha explicat els trets bàsics que defineixen aquesta entitat, creada en 1980 com a únic organisme competent a l’estat en matèria de seguretat nuclear i protecció radiològica i que compta amb una plantilla de gairebé 500 professionals altament qualificats. El Consejo de Seguridad Nuclear “té una funció reguladora i no fa política energètica. És una entitat independent de l’administració de l’Estat que té com a missió principal protegir els treballadors, la població i el medi dels efectes de les radiacions ionitzants”.

El president ha repassat, les tasques que aquesta funció comporta, tant en el àmbit de les centrals nuclears com en el de les instal·lacions radioactives, per tal de que siguin operades i mantingudes pels titulars de forma segura, establint les mesures de prevenció i correcció davant de qualsevol emergència radiològica.

També ha apuntat reptes de futur com el llicenciament i el control de les noves instal·lacions mèdiques com les de Protonterapia que utilitzen un feix de protons per irradiar el teixit afectat per un tumor sense afectar les cèl·lules sanes, i significativament, assegurar l’adequació i el control en el desballestament de les centrals nuclears actualment en aquesta situació i de la resta, que tenen previst el seu tancament definitiu entre els anys 2027 i 2035.

Primera taula d’experts

A continuació ha començat el primer bloc temàtic dedicat a l’àmbit industrial. Bruno Vilarasau, director d’Administracions Públiques i Serveis Digitals de Telefónica Catalunya, ha explicat que l’arribada de la tecnologia 5G tindrà un impacte molt gran en sectors com l’energia, la industria, la seguretat pública, la sanitat, el transport públic, l’entreteniment, l’automoció, el serveis financers, el retail, l’agricultura, etc. De fet, el 5G respon a moltes necessitats actuals com són l’amplada de banda, el consum, la latència, la garantia de servei i la cobertura.

En el seu torn, Josep M. Vilà, president d’Entanglement Partners, ha argumentat que els ordinadors quàntics estan codificats en cúbits enlloc de bits com els tradicionals, fet que permet realitzar càlculs rapidíssims per resoldre grans problemes inclús en situacions intermèdies, no només amb respostes binàries. El fet que els cúbits “puguin estar entrellaçats i no necessitin una localització física fixe dona unes possibilitats enormes amb una fiabilitat molt gran”.

En aquest sentit, IBM ja ha dissenyat un computador de 20 cúbits i Google està treballant en un de 53. No obstant, l’amenaça que genera la computació quàntica és que pot desxifrar en 3 segons tota la criptografia actual, que està basada en un codi de 2048 bits.
Tot seguit, Víctor Montilla, director de E-Stratos, ha donat a conèixer tecnologies per la modernització del territori i democratitzar la tecnologia en zones rurals. Per exemple, el primer camp del país connectat amb 5G és a Albatàrrec. En el sector agroalimentari la teledetecció permet el desenvolupament d’eines senzilles i accessibles per al control i seguiment en grans i petites superfícies. Tot plegat amb l’objectiu d’integrar diferents tipus d’informació útil en la presa de decisions gràcies a satèl·lits, avions, drons i sensors a peu de camp.

El tercer projecte de l’àmbit industrial s’ha focalitzat en els ciberriscos i compliance, exposat per Andreu Mingote, director tècnic de Mútua dels Enginyers. Mingote ha defensat la idea que tota empresa necessita una política de seguretat per prevenir, detectar i recuperar davant d’amenaces com el malware i l’spam. A més, és necessari un programa de compliance (compliment corporatiu de la
responsabilitat penal per empreses).

El darrer projecte s’ha centrat en la bioeconomia forestal i transició energètica a càrrec d’Adriano Raddi, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. Raddi ha explicat que la bioeconomia “es basa en l’ús de recursos naturals renovables per produir bens i serveis en tots els sectors econòmics; pretén descarbonitzar l’economia; mitigar el canvi climàtic; promoure la conservació dels serveis
ambientals i la biodiversitat”. A més, Raddi ha defensat que cal aprofitar les possibilitats del sector forestal al servei de l’enginyeria de la transició a sectors com la fotovoltaica i la biomassa.

La degana del Col·legi, Silvia Burés, moderant la segona part de la jornada.

Després d’una breu pausa s’ha iniciat el segon bloc, dedicat a l’àmbit del serveis i les infraestructures.

La conferència d’apertura l’ha protagonitzat Xavier Núñez, senior project manager de I2CAT Foundation. Núñez ha definit el 5G com “una tecnologia disruptiva facilitadora de la creació de múltiples serveis atès que permetrà connectar fins a un milió de dispositius per km2. Es pot crear i implementar un servei complert en 90 minuts”.

Per tant, sortim d’una infraestructura física cap a una en xarxa totalment virtualitzada on els dispositius s’interconnectaran entre ells al núvol, amb unes característiques que nosaltres definirem, d’una manera totalment àgil i flexible.

Núñez també ha explicat conceptes com Neutral Host Platforms, és a dir, petites celes de comunicació situats a llocs molt propers als usuaris finals que permetran emetre els senyals de diferents operadores en una sola infraestructura.

A continuació Santiago Cascante, Cap d’innovació i Noves Tecnologies d’Endesa, ha donat a conèixer les característiques bàsiques de les capes que formen el projecte Network Digital Twin, exemple de digitalització de la xarxa de distribució d’energia. Les xarxes elèctriques ara seran bidireccionals i, per tant, generen una nova flexibilitat, element bàsic en la nova transició energètica.

Entren nous serveis en el mercat que seran petits generadors d’energia i emmagatzematge. La nova i gran quantitat d’informació generada crea un model de dades molt més complex que cal compartir amb l’exterior per afavorir la transició energètica.

La segona iniciativa presentada exemplifica l’aplicació del criteri smart aplicat a les plantes de tractament de residus implementada a Santa María de Palautordera. Joan Valls, gerent de plantes de Ferrovial, ha detallat que després d’implementar la robòtica basada en intel·ligència artificial els resultats esperats relatius a l’eficiència inclouen el recàlcul constant del valor mig objectiu d’unitats de material per minut. Sobre la capacitat s’espera que millori el comptatge de les unitats de residu objectiu per minut, obtenir una comparació amb paràmetres històrics i, segons rangs de màxim i mínim, modificar la velocitat de la línia d’alimentació a planta.

Segona taula d’experts

El tercer projecte s’ha focalitzat en mostrar que la prova pilot duta a terme a Albatàrrec, consistent en l’assistència a un operari no especialitzat en la poda d’un camp de nectarines a distància per un especialista, ha donat una millor comprensió dels usos futurs de les xarxes 5G en entorns rurals proporcionaran un escenari real per descobrir com els especialistes agraris poden usar aquestes tecnologies per interactuar amb l’ecosistema. Per tant, “el 5G pot millorar la productivitat agrària i al desenvolupament del món rural” ha assegurat Alejandro Carballo, director comercial d’Administracions Públiques de Vodafone Catalunya.

Finalment, Isabel Escaler, manager Knowledge-Technology Office, ha posat a Agbar com a exemple de contribució de la digitalització a l’adquisició i transferència de coneixement dintre de les persones del Grupo Agbar. Les claus passen per crear un ecosistema de coneixement basat en xarxes (a més de biblioteques digitals i aplicar la vigilància tecnològica) i tenir molt clar un mapa tecnològic i digital que doni resposta a les necessitats dels clients i als reptes tecnològics.

iGenium’2019 ha tancat la seva edició amb la presència de Jordi Puigneró, Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. Puigneró ha reivindicat que “necessitem més enginyers a la política perquè és una eina transformadora de la realitat, com les noves tecnologies”. En aquest sentit, “darrera del 5G arribaran moltes altres tecnologies com el blockchain, la intel·ligència artificial i la tecnologia quàntica”.

Cloenda a càrrec de Hble. conseller de polítiques digitals i administració pública, el Sr. Jordi Puigneró

Així mateix, ha anunciat que el Govern català avui ha aprovat una inversió de 15 M€ per connectar totes les capitals de comarca amb fibra òptica. “La connectivitat i internet és una de les polítiques socials més importants que podem donar a la ciutadania, és una infraestructura d’oportunitats”, ha afirmat, en un canvi d’era caracteritzada per 3 grans reptes: Migracions, canvi climàtic i revolució digital.

Sobre l’arribada de 5G, el conseller ha assegurat que “surt del mòbil per connectar- ho tot i el que fa es generar una indústria de la que encara no som conscients del que significarà, però portarà un pastís al qual no podem renunciar com a país. Som la capital mundial del mòbil i hem d’aspirar a ser la capital mundial del 5G i ho hem d’aconseguir com sigui”. En aquesta revolució, el talent serà la matèria primera més preuada, i el talent és coneixement. “Es un àmbit clarament d’oportunitats”, ha sentenciat Puigneró.

iGenium’2019, que arriba a la vuitena edició, s’ha celebrat al Col·legi d’Enginyers de camins de Catalunya. Està organitzat per l’Institut d’Enginyers de Catalunya, format per les Associacions d’enginyeria d’Aeronàutics, Agrònoms, Camins, ICAI, Industrials, Informàtica, Mines, Monts, Navals i Telecomunicació, i compta amb el suport d’organitzacions públiques i privades com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, Forestal Catalana, ICL Iberia, La Mutua dels Enginyers, Ferrovial, Renfe i Endesa, entre d’altres.

L’objectiu d’iGenium és donar a conèixer a l’opinió pública la recerca i la innovació de les diferents branques de l’enginyeria.


Para més informació: Olga Vela info@inec.cat
Àlbum fotogràfic iGenium’2019
https://www.flickr.com/photos/129681781@N05/albums/72157711470082138

Compartir