Inici » Àgora » El necessari marc estable del sector elèctric
General

El necessari marc estable del sector elèctric

El necessari marc estable del sector elèctric

Article Publicat el dilluns, dia 21 d’ctubre de 2013 dins l’especial sobre energia i eficiència per les comarques de Tarragona “Els motors econòmics del sud de Catalunya” de La Vanguardia. Escrit pel company, Pep Salas.

Article que pretén contribuir al debat sobre la importància de disposar d’un marc estable en el sector elèctric. En un moment crític com l’actual, cal tenir visibilitat de l’entorn regulatori per encarar els nostres projectes socials i empresarials dels propers anys.

"Els motors econòmics del Sud de Catalunya", La Vanguardia, 21 d’octubre de 2013

La manera com ens proveïm, transformem i consumim energia condiciona l’estructura socioeconòmica i defineix a un país. El camí ens ve delimitat per la política energètica europea i és meridianament clar: cal un sistema amb seguretat i qualitat de subministrament, amb un mercat intern transparent, competitiu i fiable, i un respecte creixent per aspectes mediambientals, especialment en referència a les emissions de CO2.

Molt fàcil de dir i molt difícil de portar a la pràctica per la impossibilitat de maximitzar les tres variables simultàniament. És el moment, doncs, de prioritzar amb polítiques clares i visió un Pacte per l’Energia, d’ampli consens, a l’estil del que sestà fent a Alemanya, Dinamarca i fins i tot a la nuclear França, però que es troba a faltar en la societat espanyola i catalana. Ho veiem aquests dies amb la reforma de la Llei Elèctrica, actualment en tràmit parlamentari, més concebuda per solucionar els (greus) problemes del passat, -excés de capacitat de potència instal·lada i dèficit de tarifa-, enlloc d’encarar de front la modernització del sector i oferir un marc estable pels propers anys.

Tenir un mercat intern de l’electricitat no competitiu pot emportar-se per davant l’economia productiva del país. Un increment continuat i sostingut del preu de l’electricitat genera una transferència de renta familiar en detriment del consum de productes i serveis. I la indústria, especialment aquella intensiva en l’ús d’energia com ara és la química, pot veure perillar la seva competitivitat i deslocalitzar-se, retroalimentant el problema del dèficit en reduir encara més el consum.

Caldria, com a mesures urgents, que la factura elèctrica respongués bàsicament als costos del sistema. Uns costos que, d’altra banda, exigeixen una claredat i transparència en tota la cadena de valor que avui no tenen. I, d’altra banda, tenim l’oportunitat d’aprofitar la sobrepotència instal·lada, i així mitigar el dèficit, tot transformant la mobilitat de persones i mercaderies apostant fermament pel tren i el vehicle elèctric. D’aquesta manera, a més de facilitar la logística associada a l’activitat industrial, la modernització del sistema de transport reduirà la dependència dels combustibles fòssils, les emissions de CO2 i altres contaminants, assolint major eficiència energètica i una descarbonització progressiva de l’economia (en augmentar el pes del gas i les renovables davant del petroli). Un sistema energètic més eficient i independent que ajudarà també a millorar la balança comercial del país i, per tant, treure llast al sistema econòmic.

Les comarques de Tarragona, estretament lligades a la qüestió energètica, poden ser exemple i liderar un model energètic més eficient, en total consonància amb les directrius comunitàries, i fixant els beneficis socials, ecològics i econòmics derivats en el territori. No aprofitar ara la Reforma de la Llei Elèctrica per dotar-nos d’un marc estable on fer aquesta transició energètica cap a una economia descarbonitzada representa perdre uns anys massa importants per posicionar-nos com a país capdavanter i atractiu per viure-hi i treballar-hi.

Compartir