Conseller Pelegrí:
· Sobre els ajuts directes de la PAC: “No pot ser que un pagès català rebi la meitat que un de la resta de l’Estat, o un terç del que rep un pagès alemany”
· “Catalunya demanarà la revisió del model el 2016, especialment pel que fa als ajuts a la fruita seca i a l’olivera, els drets de la vinya i els ajuts a la fruita que rep un tracte clarament discriminatori.”
· “La voluntat del Departament és dur a terme els canvis legislatius necessaris per permetre reconvertir en sòl agrari tots aquelles terrenys forestals que s’han embosquit per l’abandonament d’antics cultius”.
· “Cal fomentar l’ús social de les terres i donar major protecció al sòl agrari així que, properament en aquest Parlament, donarem entrada a una llei sobre els espais agraris”.
· “No contemplem una Catalunya fora de la UE i els nostres pagesos continuaran reben les ajudes europees agràries”.”
· El Govern defensa el paper de PRODECA: “cal dotar PRODECA, en col•laboració amb la resta del Govern, de les eines necessàries per iniciar relacions amb altres governs regionals o estatals de mercats d’interès per al nostre teixit agroalimentari”
· El Govern desenvoluparà i consolidarà el Pla General de política forestal: “l’objectiu és preservar i gestionar de manera sostenible els valors naturals i la biodiversitat de Catalunya, reduir el risc d’incendis i potenciar la multifuncionalitat del bosc i la bioeconomia”.
· El Govern pagarà la part catalana de les ajudes agroambientals del Pla de Desenvolupament Rural per evitar perjudicis al sector davant la manca d’aportacions de l’Estat.
Avui s’ha celebrat la primera sessió del debat monogràfic d’Agricultura al Parlament de Catalunya, d’acord amb el compromís adquirit pel conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Ma Pelegrí, amb els representants dels grups polítics i del propi sector.
Durant aquesta primera sessió el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i el conseller, Josep Ma Pelegrí, han repassat els principals indicadors del sector i el balanç del compliment dels acords de l’anterior debat monogràfic (abril 2010) i han exposat les polítiques que ha desenvolupat el Govern durant aquests darrers 4 anys per impulsar l’activitat econòmica i la competitivitat del sector agroalimentari, pesquer i forestal de Catalunya.
Així mateix, han exposat els reptes i oportunitats que comporta la conjuntura socio-política i econòmica actual i, sobretot, els requeriments i exigències que planteja el nou escenari de la política agrària i pesquera de la Unió Europea per al període 2014-2020, la qual introdueix canvis significatius en els objectius, en l’organització i en la distribució dels recursos, però, sobretot, obre el camí vers una manera diferent d’entendre les polítiques agràries i el suport a l’agricultura des de la pròpia Unió Europea.
El conseller d’Agricultura, ha aprofitat la seva intervenció per posar en valor el paper essencial del sector agroalimentari, no només com a motor de competitivitat i internacionalització de l’economia catalana, essent un dels sectors que millor resisteix la crisi actual i que representa més del 3% del PIB de Catalunya, per davant d’altres sectors també estratègics com l’aigua, l’energia o la química, sinó també per la seva contribució clau a aportar un be essencial com és l’alimentació a la població i, alhora, al desenvolupament rural i el reequilibri territorial del país”.
Pelegrí ha defensat que “davant la demagògia, la instrumentalització de la política agrària europea amb finalitats electoralistes i l’estratègia de la por que alguns utilitzen rebaixar els aspiracions i el dret a decidir del poble català, hem de dir ben clar que no contemplem una Catalunya fora de la UE i els nostres pagesos continuaran reben les ajudes europees agràries”.
Línies estratègiques de futur
A continuació ha passat a detallar “els 9 eixos d’acció i les principals mesures que se’n deriven i que han de ser el full de ruta i el marc estratègic de futur i el pla d’acció per al departament d’agricultura i per al sector a qui representa durant els anys futurs”:
1. Estimular la capacitat productiva
2. Incrementar les exportacions
3. Fomentar l’agricultura de proximitat
4. Compatibilitzar la protecció del medi natural amb el desenvolupament sostenible i la bioeconomia
5. Potenciar l’agricultura del coneixement
6. Aplicar estratègies de desenvolupament territorial
7. Identificació d’espècies inovasores perillores
8. Concentració social en temes de país (Política agrària comuna, Política pesquera comuna, desenvolupament rural, política forestal, etc.)
9. Fomentar la pesca sostenible
D’altra banda, ha detallat algunes de les mesures importants vinculades als 9 grans eixos d’acció de futur, entre les quals caldria destacar les següents:
· Pla de Desenvolupament Rural. Acord amb el sector quant a la distribució de fons del nou PDR, prioritzant i destinant més recursos a allò que el sector necessita i reclama (plans de millora, incorporació de joves agricultors, suport a les zones desfavorides de muntanya, i l’activació del sector forestal i millora de la biodiversitat).
· PAC 2014-2020 . Plantejament d’un model de nova PAC adaptat a les diverses realitats agràries i pesqueres de l’Estat i el nou mercat global. El model de regionalització de la nova PAC imposat per l’Estat ha estat clarament lesiu per a Catalunya, ”no pot ser que un pagès català rebi la meitat que un de les resta d’Espanya, o un terç del que reben els alemany”. Per això, Catalunya demanarà la revisió del model el 2015, especialment pel que fa als ajuts a la fruita seca i a l’olivera, els drets de la vinya i els ajuts a la fruita que rep un tracte clarament discriminatori.
· Gestió integrada de plagues. Redefinició de les ADS (agrupacions de defensa sanitària i ADV’s (agrupacions de defensa vegetal) per ampliar el seu àmbit de treball a l’assessorament i seguiment de les explotacions i que siguin el referent per assegurar la traçabilitat i control dels animals i productes derivats de la producció ramadera.
· Gestió sostenible, bioseguretat i gestió de les dejeccions ramaderes. Establiment d’un Programa de Bioseguretat de les explotacions ramaderes i implantació del nou model de gestió de les dejeccions i fertilització agrària.
· PCP 2014-2020. Ha estat el model de política pesquera que ens imposa Brussel.les i que deixa fora els ajuts més del 90% de la flota catalana de proximitat. Per això, es reclamarà a l’Estat una participació més equitativa del Fons Europeu de la Pesca pel proper període de programació més d’acord amb el pes específic que té el sector català dins el conjunt de l’Estat i que és molt superior al 3% de participació durant el període 2013-2016.
· Consolidar el Pla Marc de cooperatives agràries i el procés de concentració i fusió de les cooperatives.
· Foment de l’agricultura de proximitat, de l’autosuficiència alimentària i la producció sostenible d’aliments, a través de l’increment de la competitivitat de l’agricultura i de la rendibilitat de la producció.
· Gestió sostenible dels recursos i mitigació del canvi climàtic. Adaptar les pràctiques agropecuàries a les noves situacions ambientals del segles XXI (ACCUA 2012; ESCACC 2013-2020; MEDACC 2013—2018 etc. per fixar el carboni en els conreus i sòls agrícoles.
· Nou Programa de foment de la producció agrària ecològica, especialment vinculat a les mesures incloses en el nou PDR
· Desenvolupament i consolidació del Pla general de Política Forestal, recentment aprovat pel Govern amb l’objectiu de preservar i gestionar de manera sostenible els valors naturals i la biodiversitat de Catalunya, reduir el risc d’incendis i potenciar la multifuncionalitat del bosc i la bioeconomia (aprofitament sostenible del bosc i protecció i recuperació de sols agraris) en línia amb l’Estratègia 2020 de la Unió europea. Aquí s’inclou l’Estratègia d’utilització i aprofitament de la biomassa forestal i agrícola generada als boscos i que també va aprovar el Govern fa uns mesos.
· Desenvolupament del Pla de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya, cercant l’equilibri entre la protecció i la gestió i dinamització d’aquests espais sota criteris de sostenibilitat ambiental, social i territorial.
· Gestió integrada de l’agricultura i el medi natural i la biodiversitat, en línia amb la nova PAC i el greening que propugna, per avançar en un model de gestió transversal i integrat del binomi agricultura-bosc que faciliti el desenvolupament harmònic dels conreus en relació amb els espais naturals i altres mesures necessàries per protegir la biodiversitat com el pla de reducció i compensació de danys produïts per les espècies protegides a l’activitat agrària.
· Pla d’acció de la Biodiversitat cultivada. Per promoure la recuperació, conservació i ús i comercialització de les varietats locals de Catalunya.
· Potenciació de l’Agricultura del coneixement, a través del Pla Estratègic de Recerca, Innovació i Transferència Agroalimentària 2013-2020, liderat pel dept. en col·laboració amb la resta del Govern, del sector i del món científic.
· Creació del Consell Català de la Innovació Agroalimentària, a la tardor del 2014 i alienació de les polítiques en recerca i innovació agroalimentàries amb les polítiques de la nova PAC que aposta clarament per la R+D+i com una de les línies on s’hi invertiran molts més recursos.
· Redefinició i ampliació del programes Leader, en el nou període 2014-2020 per posar major èmfasi en les estratègies de desenvolupament rural que incideixin directament en l’estratègia dels Grups d’Acció local i fomentin la participació dels agents públics i privats de cada territori.
· Pla de control d’espècies invasores, amb especial èmfasi a la lluita contra la plaga del cargol poma, una de les pitjors plagues del món.
· Foment de la pesca sostenible i suport al sector pesquer. La flota costanera catalana ha quedat supeditada als interessos de la flota atlàntica en la nova política pesquera comuna, i a més la política de descarts propugnada per la UE, que obligarà a desembarcar espècies de talla antireglamentària generarà greus problemes, no només al sector sinó també al propi recurs pesquer i a l’ecosistema, sense que s’assoleixin els objectius que persegueix la CE. Tanmateix, el Govern i el sector seguiran apostant Pla de millora de la competitivitat del sector pesquer, així com pel foment de la pesca sostenible, com s’està fent, per exemple, amb el Pla de gestió del sonso, i també en el foment i potenciació de l’aqüicultura i de les activitats vinculades a la pesca-turisme.
· Projecte Blaucat, que properament es presentarà al Govern per afavorir les activitats vinculades al turisme nàutic i als centres d’activitats marítimes i que permetin situar Catalunya com a destinació de turisme nàutic de primer ordre.
En resum, el conseller ha defensat la necessitat d’adequar les polítiques, plans i programes a la dualitat de la realitat agrària de Catalunya, “on conviuen una agricultura potencialment competitiva –les grans àrees de regadiu, la ramaderia intensiva, la vinya etc. i que és la base del nostre proveïment alimentari i la matèria primera de la indústria agroalimentària- amb una altra agricultura més desfavorida però igualment important, que és la que ocupa una gran extensió del territori (especialment a les muntanyes i àrees de secà àrides- i que necessitem pels beneficis socials, ambientals i territorials que aporta, una agricultura que manté el territori i que cal recolzar per evitar que s’abandoni”, ha afirmat Pelegrí.
Finalment, el conseller Pelegrí ha destacat els 2 principals reptes del Departament per “dur a terme d’una forma efectiva i eficient el full de ruta cap a un sector reeixit, competitiu i de futur, que garanteixi la fixació de la població al món rural i la rendibilitat de les explotacions agràries, forestals i pesqueres”:
Potenciar la competitivitat del sector i el seu posicionament en el mercat global
Per aquest motiu, ha senyalat el conseller, “cal mantenir una eina específica dedicada a la promoció de les exportacions agroalimentàries, i incrementar l’activitat que porta a terme, de manera que, a més de la promoció comercial, puguem establir relacions assimilades a un Estat. El nostre sector agroalimentari ha de veure defensats els seus interessos, que són els nostres, que són els de Catalunya, I els hem de defensar a l’Estat espanyol, a Europa i també amb una política de bona entesa i de cooperació amb països tercers que ens permeti establir uns lligams de confiança i això faciliti l’entrada de les nostres empreses”.
El conseller Pelegrí ha defensat el paper de PRODECA, i ha afegit que “cal dotar PRODECA, en col·laboració amb la resta del Govern, de les eines necessàries per iniciar relacions amb altres governs regionals o estatals de mercats d’interès per al nostre teixit agroalimentari, amb vistes a disposar d’eines que permetin avançar o aprofundir en els acords d’intercanvi comercial agroalimentari amb països tercers. Prodeca ha de ser també l’eina que faciliti la defensa i negociació de les homologacions de les produccions agroalimentàries estratègiques per a l’exportació a països tercers. Hem de dedicar efectius públics a mantenir bones relacions amb governs regionals i estatals de països tercers, amb l’objectiu d’establir ponts directes de diàleg perquè després tot això ho puguin aprofitar les nostres empreses”.
En aquesta línia, ha proposat la creació d’un òrgan assessor format per experts professionals i per empresaris de trajectòria destacada que doni suport al Govern en l’establiment de les grans línies de la internacionalització agroalimentària. No estem parlant de generar despesa, sinó de col·laboració i de participació ciutadana en les decisions de país, i aquesta n’és una.
Pelegrí ha destacat també que “volem mantenir i incrementar l’activitat promocional perquè les empreses agroalimentàries augmentin les exportacions i més empreses emprenguin l’orientació exportadora”.
Reforçar la presència internacional
La internacionalització ha estat present de forma transversal en totes les línies d’acció desenvolupades els darrers anys i constitueix un dels principals elements vertebrador de les polítiques del sector agroforestal i pesquer del futur, ha senyalat el conseller.
En aquest sentit, el Govern ha reforçat i així ho seguirà fent, – ha dit el conseller- la presència internacional a través de la presidència de l’AREFLH i està treballant molt intensament en entitats internacionals com AREPO, ERIAFF i EUROMONTANA per tal de fer, encara més, de Catalunya, la referència europea en agroalimentació.
Per això, des de Catalunya, “estem signant acords amb regions i països d’arreu d’Europa i del món per intensificar les relacions del sector agroalimentari amb l’objectiu final que les empreses catalanes tinguin major facilitat en la generació d’activitats comercials, productives i generadores de riquesa”.
Per altra banda, cal recordar que model agroalimentari és doble. Empreses productores i comercialitzadores amb capacitat exportadora i empreses agràries i agroalimentàries de dimensions petites que estan en mans de molts intermediaris per a la comercialització.
Les empreses agràries de dimensions petites “han d’augmentar el valor de les rendes amb un escurçament del circuit de comercialització assumint la responsabilitat d’arribar cada vegada més directament al consumidor o disposant de xarxes de venda de proximitat.
En aquest sentit, més enllà del Decret de Venda de Proximitat, el Departament d’Agricultura i el sector agroalimentari en aquest segment, treballem i hem de treballar costat a costat per generar aquestes xarxes de comercialització de proximitat, per tal d’estabilitzar aquestes rendes i augmentar-les. Aquesta és una via. També n’hi ha una altra, i és que les empreses petites agafin més dimensió a través d’acords amb altres empreses i això els permeti assolir prou solvència per internacionalitzar-se” ha explicat Pelegrí.
Pel que fa a les empreses amb orientació i capacitat exportadora, en alguns casos, han apostat fa dècades per la internacionalització, i en molts altres casos es troben en aquest procés. “Cal que dotem aquestes empreses dels serveis adequats per a les seves necessitats”.
En el procés d’internacionalització, el sector agroalimentari presenta trets específics respecte d’altres sectors, i és que requereix, en determinats subsectors, d’acords entre Estats per salvar barreres tècniques a l’exportació. Per tant, si l’Estat espanyol no signa un protocol amb l’Estat d’interès, les empreses catalanes no hi poden exportar.
Principals reptes per als propers anys
Pelegrí ha assenyalat els reptes més importants que té el sector davant la situació actual, com ara la forta dependència de la importació d’aliments bàsics (cereals i soja) i molt especialment les relacions acusadament asimètriques dins de la cadena alimentària, que estan constrenyent els marges econòmics dels pagesos i ramaders, la part més vulnerable, davant d’uns mercats liberalitzats que accentuen la volatilitat en un marc de preus i costos més elevats.
Així mateix ha destacat altres factors d’igual importància que afecten el sector i les polítiques agràries que planteja el Govern per fer front des d’una òptica transversal i integrada als reptes alimentari, energètic, mediambiental i territorial que té Catalunya i que passen per conceptes com: la seguretat alimentària i la qualitat de la producció; la traçabilitat; la recerca, la innovació i la transferència de coneixement al sector; la col·laboració públic-privada en temes d’innovació i de gestió forestal, especialment, en un territori on més del 80% de la superfície del terreny no urbà, és privada; o la gestió més eficient de l’aigua en tant que recurs fràgil i matèria primera de l’agricultura i dels aliments que arriben al consumidor final;
Així mateix, el conseller ha incidit en la important aportació que fa Catalunya a la qualitat mediambiental d’Europa. Cal recordar que un terç del territori català és superfície Xarxa Natura 2000, i que les ZEPA a Catalunya suposen el 28,4% del territori, en front del 19% a l’Estat, el 7,8% a França o el 6,3% al Regne Unit, i ha destacat la necessitat de repensar i revaloritzar els espais naturals i els boscos en tant que actius mediambientals del país i, alhora, la potenciació de les relacions entre l’activitat agrària i els boscos i la seva multifuncionalitat pels beneficis que aporten, tant en la mitigació del canvi climàtic, com en la reducció de la petjada de carboni i en el desenvolupament rural i la fixació de la població en el territori per evitar el seu abandonament, l’increment del risc d’incendis i l’embosquiment del país, la qual cosa també posa en risc la seva pròpia biodiversitat.
“Cal tenir present que molta de la superfície forestal actual no és més que el resultat de l’abandonament de les terres agrícoles. L’agricultura realitza destacables funcions mediambientals i de qualitat paisatgística i té una clara acció revitalitzadora del territori, raó per la qual el conseller ha anunciat la voluntat del Dept. de dur a terme els canvis legislatius necessaris per permetre reconvertir en sòl agrari tots aquelles terrenys forestals que s’han embosquit per l’abandonament d’antics cultius”, ha senyalat el conseller.
Al servei del sector
També ha destacat que l’agroalimentació catalana es mereix la més alta valoració i el reconeixement de tota la societat.” Avui Catalunya és considerada el segon clúster regional agroalimentari d’Europa. És un sector modern, competitiu, obert i exportador. Aquest fet és una fortalesa que ens omple d’orgull però per seguir endavant hem d’apostar per potenciar la innovació i la internacionalització com a elements clau per a la competitivitat del sector agroalimentari i reforçar l’autogovern en l’àmbit del primer sector ”, i ha afegit que les polítiques, els recursos i els esforços del Govern es dedicaran a consensuar i prioritzar, com ho ha vingut fent aquests darrers 4 anys, aquelles polítiques que aportin valor afegit, noves oportunitats i competitivitat al sector. “Estem al servei del sector i les polítiques que desenvolupem les hem consensuat amb ell: l’últim exemple, la nova PAC i el nou PDR” ha afegit.
Es tracta el 5è debat monogràfic sobre Agricultura que es celebra al Parlament de Catalunya des del retorn de la democràcia. L’anterior (2010) va donar lloc a la Resolució 671/VIII sobre el món agrari. Aquest acord, format per 7 grans eixos d’actuació que desplegaven un total de 131 mesures i pres amb ampli consens de totes les forces polítiques, ha estat la guia de l’actuació de la Generalitat durant aquests anys i ha facilitat l’adopció de projectes que Govern i sector, consideren estratègics.
El conseller Pelegrí ha destacat que “a dia d’avui, l’assoliment global dels compromisos de la Resolució 671 (de l’anterior Ple monogràfic) és de més del 90%. Les mesures que han tingut una menor incidència de realització han estat, majoritàriament, dependents de l’actuació del govern de l’Estat espanyol, que no tan sols ha desenvolupat una política agrària clarament involucionista que atempta sovint contra competències exclusives de Catalunya en matèria d’Agricultura sinó també per la via de l’ofec econòmic, amb un model de regionalització de la nova PAC clarament perjudicial per a Catalunya i amb retallades asfixiants de les seves aportacions a les línies de cofinançament del PDR, per exemple”.
Pelegrí ha remarcat la importància de l’acord a què s’ha arribat amb les organitzacions professionals agràries per tal d’establir les adequades prioritats de cara al futur, especialment pel que fa a la nova PAC i a la priorització dels ajuts del PDR. “Aquesta manera de fer les coses, aquesta voluntat d’arribar a acords entre tots, ajudarà a obtenir els millors resultats dels recursos i els esforços esmerçats”.
Defensa de l’autogovern
En aquest sentit, en defensa d’autogovern, Pelegrí ha remarcat que “hem presentat recurs d’inconstitucionalitat a dues Lleis aprovades pel Govern Central que envaeixen les nostres competències: la Ley 12/2013 de mejora de medidas para la mejora del funcionament integración de la cadena alimentaria i la Ley de fomento de la integración de cooperatives y otras entidades asociativas de caràcter agroalimentario.
Ens hem oposat a aquestes lleis per la invasió de competències que impliquen. I continuarem treballant en evitar que la seva aplicació afecti a les estratègies pròpies del Govern de Catalunya.”
Annex1: PRINCIPALS INDICADORS DEL SECTOR AGROALIMENTARI
_________________________________________________________________
§ Catalunya és la CCAA motor de la indústria agroalimentària espanyola. Representa el 23,3% del volum de negoci de la indústria agroalimentària d’Espanya i és el segon clúster d’empreses agroalimentàries més important d’Europa.
§ El sector agrari (primari) està integrat per un total de 73.000 explotacions agroramaderes, més de 48.600 treballadors/es, i un valor de les produccions, l’any 2013, superior als 4.781 M€ respecte els 4.564 M€ de 2012.
· Pel que fa a la indústria agroalimentària, la gran columna vertebral de la indústria catalana, compta amb 5.200 empreses i va generar una xifra de negoci l’any 2012 de 24.004 M€.
· El sector agroalimentari és el sector que ha registrat el creixement més positiu de l’economia catalana durant tot l’any 2013, i també aquest 1r trimestre del 2014, amb un creixement interanual del 5,8%.
§ El sector es mostra resistent a la crisi, amb 3 anys conscutius d’increments de la renda agrària. La renda agraria del 2013 ha assolit un increment d’un 7,37% respecte l’any 2012. Mentre que l’any 2012 va incrementar un 13,09% al 2011 i un 3,95% el 2011 respecte 2010.
§ La internacionalització del sector s’ha consolidat els darrers anys i ha esdevingut una prioritat estructural de carácter permanent.
· Durant l’any 2013, les empreses agroalimentàries catalanes van exportar per un valor de 8.038 M€, un 2,79% (218 M€) més que a l’any anterior, mentre que les importacions es reduïen un 3,75%.
· Això ha permès millorar encara més la taxa de cobertura (balança comercial de Catalunya), que s’incrementa 6 punts percentuals. Passant del 88% al 94%.
· Cal destacar 4 subsectors que constitueixen la punta de llança internacional: el porcí, els vins i caves, la fruita dolça i els olis.
· Per destinacions: els països tercers representen el 30% de les exportacions. La UE, el 70%.
