Entrevistem al guanyador de la primera edició del premi que atorga el Col·legi al millor treball final del Màster en Enginyeria Agronòmica
Marc Sabartrés va redactar el Treball Final de Màster guanyador de la primera edició del Premi d’Excel·lència al Millor Treball Final del Màster en Enginyeria Agronòmica que el Col·legi, amb la col·laboració de l’IRTA, va posar en marxa al 2018. El seu projecte sobre el disseny d’un sistema de coberta fotovoltaica per a una bassa de reg situada a la Comunitat de Regants del Canal Algerri-Balaguer, al terme municipal de Castelló de Farfanya a la Noguera, va destacar entre els candidats i va obtenir la millor valoració per part del jurat.
Marc ha ajudat des de petit en l’explotació agrària i ramadera familiar. Va obtenir la titulació d’enginyer agrònom per la UdL i des de llavors treballa a l’empresa Enginyeria i Integració Ambiental, S.L.P, una consultoria dedicada a la realització d’estudis i projectes d’enginyeria i medi ambient.
A continuació, ens respon unes preguntes:
-
Què et va motivar a estudiar el màster en enginyeria agronòmica?
Des de petit sempre he viscut en un entorn rural, ajudant a l’explotació agrícola i ramadera familiar. Sempre m’ha apassionat aquest món i he viscut de ben a prop la vida quotidiana en un entorn rural, i, la professió d’Enginyer Agrònom, em permetia formar-me i adquirir el perfil necessari per “crear solucions per un món més sostenible, connectant la tecnologia i la Biologia”, temàtiques en les quals sempre he tingut interès.
-
Com valores la teva experiència en la participació al Premi d’Excel·lència al millor Treball Final de Màster? …i la teva entrada al món professional com enginyer agrònom?
L’experiència de participar al Premi d’Excel·lència al millor Treball Final de Màster ha estat molt positiva, el premi ha suposat un reconeixement a la feina feta i també m’ha donat un impuls per seguir treballant en aspectes relacionats amb l’enginyeria agronòmica i el món rural.
Per altra banda, l’experiència de l’entrada al món professional com enginyer agrònom també ha estat positiva. Els estudis d’enginyeria agronòmica m’han dotat de coneixements relacionats amb els àmbits de l’enginyeria i de l’agronomia, i d’un perfil polivalent amb un ampli ventall de sortides professionals, a més de la formació tècnica necessària per seguir aprenent.
La nostra formació com a Enginyers Agrònoms ens dóna una visió molt àmplia a l’hora d’afrontar les millors solucions davant dels reptes que es plantegin.
-
Quines són les tasques i les funcions que desenvolupes en la teva feina?
A l’acabar els estudis vaig començar a treballar a l’empresa Enginyeria i Integració Ambiental SLP, una consultoria de serveis, dedicada a la realització d’estudis i projectes d’enginyeria i medi ambient.
Principalment participo en la realització de Projectes executius de construccions rurals (agrícoles i ramaderes), projectes d’activitat, plans de gestió de dejeccions ramaderes, projectes de camins, projectes de segregacions de finques…, entre altres.
-
Quin valor aportes a la societat? Què hauria de saber la gent sobre la teva feina?
A la societat puc aportar, gràcies a la formació d’enginyer agrònom, una visió àmplia i les tècniques necessàries per a la gestió, el disseny, la planificació i la innovació al medi rural, agrícola i alimentari.
La feina de l’enginyer agrònom penso que té un paper important en l’adopció de noves tecnologies i en l’aplicació de nous coneixements. Penso que els enginyers agrònoms tenim l’encàrrec de la societat de buscar solucions en aspectes com l’estalvi d’aigua, la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle o l’optimització dels processos productius en general; per tal d’augmentar la productivitat i els ingressos del sector, amb l’objectiu d’aconseguir beneficis ambientals, econòmics, de salut i el retorn de la població al món rural.
-
En la teva experiència al món de l’enginyeria, quins creus que són els principals objectius a assolir en els projectes vinents?
Personalment, penso que els principals objectius a assolir en un futur proper són anar implementant els nous coneixements i tecnologies a la vida quotidiana dels agricultors i ramaders.
Per altra banda, això també ens hauria de conduir cap a una agricultura i ramaderia més sostenibles, per tal d’adaptar-nos a les noves situacions socials, climàtiques…, tenint sempre en compte la seva viabilitat econòmica.
Així, un altre dels principals objectius peso que ha de ser assolir l’equilibri entre les demandes de la societat i el respecte pel medi ambient, ja que un dels grans reptes del futur serà fer front al canvi climàtic i fer que l’agricultura i la indústria agroalimentària siguin un sector competitiu i sostenible amb el medi ambient.
-
La teva candidatura al Premi d’Excel·lència al Millor Treball Final de Màster, va suposar un any de col·legiació gratuïta. Com ho valores?
Valoro molt positivament el primer any de col·legiació gratuïta, ja que m’ha permès veure de primera mà els avantatges que ofereix formar part del Col·legi, i la seva importància per tal de preservar la nostra professió; a més de tenir l’oportunitat d’endinsar-me i formar part del col·lectiu professional dels Enginyers Agrònoms.
