Inici » Àgora » Compareixença del Col·legi d’Enginyers Agrònoms a la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya

Compareixença del Col·legi d’Enginyers Agrònoms a la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya

Compareixença del Col·legi d’Enginyers Agrònoms a la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya

Dia 25 de juny el company i vicedegà, Josep M. Dilmé, va representar el Col·legi en ponència a la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat en relació a la  Proposta de Llei de creació de l’Agència de Patrimoni Natural

El matí del 25 de juny es va celebrar per convocatòria del Parlament de Catalunya una compareixença en ponència de col·legis professionals relacionats amb la matèria, com són el Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals, el Col·legi d’Enginyers de Forests, el Col·legi d’Ambientòlegs, el Col·legi de Biòlegs i el Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya.

A petició de la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat, el Col·legi va comparèixer, representat pel vicedegà Josep M. Dilmé, a tràmit d’audiència en relació a la Proposta de Llei de creació de l’Agència de Patrimoni Natural. La llei preveu crear un organisme nou, l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, amb capacitat per formular la planificació estratègica, formular directrius, elaborar i tramitar propostes normatives, dissenyar, dirigir, planificar i gestionar, exercir funcions de cogestió, entre altres.

Des del Col·legi pensem que s’haurien de centralitzar les competències en una conselleria que es dediqués a la gestió i protecció del medi agrícola i forestal. Però, si al final es decidís crear l’Agència caldria:

  • Adequar la representativitat dels òrgans creats a l’Agència a la realitat del territori català on el 73 % és de propietat privada i  el 22% dels ajuntaments.
  • Garantir que els gestors de l’Agència hagin de emetre informes amb el vistiplau de l’administració competent en la gestió del territori (DARP, ajuntaments…).
  • Definir al màxim l’abast de l’Agència, evitant la indefensió dels ciutadans, concretant àmbits territorials concrets i no fiscalitzar i intervenir en tot l’espai català.
  • Si no és així, focalitzar les tasques de protecció de la biodiversitat no només al sòl classificat com a rústic sinó sobretot al medi natural situat en zones urbanitzables on està sotmès a majors impactes.
  • Controlar específicament l’ús social i turístic del medi natural; evitar el seu creixement incontrolat i sobretot estar atents a la pèrdua de sòl agrari.
  • Promoure la gestió sostenible davant l’abandonament de les activitats tradicionals al medi natural. La millor protecció, cada vegada més avalada pels estudis científics, és la gestió sostenible i no  l’abandonament o la protecció passiva.

Share This Post