Inici » Àgora » Agustí Jardí, President de la Comissió del BIM del Col•legi Oficial d’Enginyers Agrònoms

Agustí Jardí, President de la Comissió del BIM del Col•legi Oficial d’Enginyers Agrònoms

Agustí Jardí, President de la Comissió del BIM del Col•legi Oficial d’Enginyers Agrònoms

Actualment em trobo immers en un procés de reciclatge professional, i realitzant un Màster en BIM Manager (Building Information Modelling).A la vegada també he iniciat un projecte empresarial de consultoria BIM conjuntament amb d’altres companys que tenim les mateixes inquietuds. http://www.apogeavirtualbuilding.com/

La meva especialitat és la de construccions. He realitzat tot tipus d’obres com a de Cap d’Obra i de Cap de Producció. Les obres que he fet han estat: Camps de Golf, Polígons Industrials , Autovies, Plantes de tractament de Residus Urbans, Edificació Industrial, Concentracions Parcel·làries, Xarxes de Distribució d’aigua, i inclús obres amb afectacions ferroviàries. En la majoria d’aquestes obres he estat en estructures d’UTE, fet que m’ha aportat una visió molt àmplia sobre les diferents formes de gestionar que tenen les empreses constructores.

Des de ben petit m’ha agradat el món de la construcció, i també el món Agrari. Els meus orígens van tenir molt a veure amb la meva elecció per estudiar la carrera d’Enginyer Agrònom i en la especialitat de Construccions. El fet que tant el meu pare com el meu avi, es dediquessin a la pagesia i a la construcció, han estat decisius. Fer de manobre i anar a treballar al camp entre avellaners, olivers i garrofers, per donar un cop de mà als de casa m’ha deixat una forta empremta. Per això, vaig iniciar a l’any 1996, els estudis d’Enginyer Tècnic Agrícola , i posteriorment vaig continuar amb els d’Enginyer Agrònom.

La nostra formació com a Enginyers Agrònoms ens dóna una visió molt àmplia a l’hora d’afrontar les millors solucions davant dels reptes que sorgeixen en els diferents projectes. En els equips de treball multidisciplinars, que cada cop són més presents i necessaris, la presència d’un Enginyer Agrònom enriqueix al col·lectiu. Si alguna cosa crec fonamental, és que la nostra àmplia formació ens permet afinar molt el sentit comú, indispensable per resoldre les problemàtiques que sempre ens sorgeixen d’una forma satisfactòria.

Des de sempre, he tingut molta afinitat i inquietud amb les noves tecnologies, i l’ús de qualsevol nova eina que em pugui permetre millorar la meva eficiència. Per això, vaig decidir apostar fort per aprendre aquest nou i apassionant món del BIM (Building Information Modelling) que sens dubte, canviarà el sector de la construcció en els pròxims anys.

Ara fa 15 – 20 anys vam viure una revolució amb la introducció del CAD (Disseny assistit per Ordenador), a l’hora de fer els projectes. El rottring i el llapis, poc a poc, van desaparèixer. Podríem dir que ara mateix ens trobem en un moment semblant. El CAD, ha anat evolucionant (igual que la potència dels ordenadors, i la xarxa de comunicacions), i ara dóna pas al BIM, al GIS, i a d’altres aplicacions molt més centrades en un ús més específic i menys genèric.

El BIM hores d’ara està essent un vector de transformació a la indústria de la construcció. Abarca tot el cicle de vida d’una Edificació: Des del Disseny Bàsic i Detallat, passant per la construcció i sobretot en la vida útil de l’immoble, inclús fins la seva remodelació i demolició. Es construeix un model virtual, a diferència del CAD, no es dibuixa en 2D, o 3D, sinó que construïm un element de forma virtual, associant-hi la seva dimensió, el preu, i les seves propietats físiques (tèrmiques, acústiques, etc.) com també dades per al manteniment (vida útil, revisions necessàries,etc.) . Aquestes dades, ens permeten avaluar el cost, i l’anàlisi de l’eficiència energètica, petjada de carboni en un mateix arxiu comú com a base de dades, des de l’inici del disseny, fins la demolició final.

Aquesta nova metodologia de treball, permet obtenir uns dissenys d’una qualitat excepcional. En el BIM tot està lligat i entrellaçat – Plànols, Pressupost, Tipologia de Materials, etc. Qualsevol canvi en un element dissenyat es manifesta de forma automàtica en tots els documents associats. A l’hora del disseny, la seva concepció virtual tendeix a reduir de forma dràstica les habituals incongruències i errors de projecte que fins ara teníem associats a la utilització del CAD.

El BIM, s’està usant també, com una eina de Gestió d’Actius molt potent. Sobretot en el Manteniment dels Edificis i instal·lacions, permetent un anàlisi continu, i un abaratiment del cost al tenir un registre continu de dades que permeten prendre les decisions més òptimes en cada moment del cicle de vida.

La Unió Europea està marcant la pauta en l’ús d’aquestes noves tecnologies, amb la seva Directiva 2014/24/UE, (Directiva sobre contractació Pública de la Unió Europea EUPPD) estableix que els seus Estats membres poden fomentar, especificar i imposar l’Ús del BIM per a projectes de construcció en General, i per aquells Finançats amb fons públics de la Unió Europea a partir de l’any 2016. El precedent i la base que ha originat aquesta directiva es determina en països com Dinamarca, Finlàndia i Noruega, on ja es obligatori l’ús del BIM. En aquests, s’ha constatat un estalvi d’entre el 5 % – 20 % en el cost d’adquisició dels actius. A aquest fet se li afegeix un major impacte del disseny sostenible, sabent que hores d’ara, els edificis existents aporten aproximadament el 40 % dels gasos d’efecte hivernacle. El clar exemple és el Regne Unit, on ha apostat molt fort pel seu ús. A partir de 2016 tots els seus nous actius, i paulatinament els que tenen existents, han d’estar en BIM (entenent-ho com una mena d’As-built, per tal de garantir un manteniment més eficient).

A Catalunya, arran del Manifest BIMCAT Barcelona signat al finalitzar l’European BIM Summit al mes de febrer, s’està prenent molta consciència sobre la utilització del BIM. En aquest manifest, diferents organismes i administracions catalanes van establir un calendari d’introducció del BIM al sector de la construcció de Catalunya. En el manifest es demana la creació d’un grup de treball , i es va establir com a marc d’aplicació que en l’horitzó de 2018, totes les obres públiques, amb un import superior a 2 M d’€ en fases de disseny i construcció, s’hauran de produir en BIM, i per a l’any 2020, tots els equipaments i les infraestructures s’hauran de produir en BIM, en totes les seves fases (Disseny – Construcció – Manteniment). L’ITEC (Institut de la Construcció de Catalunya), com a entitat transversal , està assolint el lideratge per la integració del BIM a Catalunya i conforma el grup de treball que té com a objectiu impulsar el seu ús als diferents agents del sector.
http://bimcat.cat/2/upload/manifest_bim_cat.pdf

En el passat Beyond Building Barcelona ( Construmat), infraestructures.cat, va anunciar que per a finals d’any, ja estarà disponible el primer plec de condicions que reguli el BIM, per a les futures contractació. També, va comentar que el Pavelló per als Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017, serà la primera obra promoguda per la Generalitat, on el Disseny i la Construcció requeriran d’eines BIM. De la mateix manera, s’està produint la mateix iniciativa a nivell estatal, on es va anunciar la creació d’un grup de treball per a la implantació del BIM, el passat 28 d’abril de 2015

L’ àmplia adopció del BIM a la indústria de construcció Europea no només reduirà el cost dels projectes de construcció finançats amb fons públics del país, sinó que ajudarà a augmentar la competitivitat global de la indústria de la construcció, i la seva projecció internacional.

El BIM representa un canvi de paradigma. Dotarà al sector de la construcció, de la professionalitat i serietat que la societat li demana. A les fàbriques, les coses van més rodades i estudiades, i en canvi al món de la construcció el més habitual són els endarreriments i el sobrecosts. El BIM sens cap mena de dubte, generarà el canvi d’imatge que necessita el sector.

Tot i que, tard o d’hora, serà obligatori el seu ús. Cal anar més enllà de la imposició i convé anticipar-se als fets. És una millora general aplicable a tot el sector i sobretot a tots els agents que en formen part; propietaris (públics i privats), representants, projectistes i constructors se’n veuran altament beneficiats. Per això en els propers anys, serà necessari que tot el sector el comenci a utilitzar. Tal i com va passar amb el Rottring fa 20 anys, a les empreses del sector tard o d’hora no els hi va quedar més remei que deixar-lo de fer servir si volien continuar sobrevivint, i van passar a emprar el CAD de forma massiva.

 

Share This Post