L'enginyeria agronòmica

L'Enginyer/a Especialista

Històric

Descarrega't la versió en PDF d'aquest document

18 de febrer de 2010

Àngela Bosch Serra, docent i investigadora

El meu perfil com enginyera agrònoma, se situa en l’àmbit universitari, en el seu triple vessant: el docent, el de recerca i el de transferència del coneixement.

La meva formació s’inicia en l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida (ETSEA) i més concretament en l’àrea d’Edafologia. L’amplio a l’Horticulture Research International (Universitat de Warwick, Regne Unit) i a l’ Institut National de Recherche Agronomique (Montpellier, França).

Com a professora de Fitotècnia el meu objectiu principal és fer entenedor als alumnes els fonaments dels coneixements agronòmics i les tecnologies associades i, alhora, transferir els darrers avenços en els cursos de formació continuada. En l’àmbit de la recerca he d’aplicar-les a multitud de reptes que al llarg de la meua carrera m’han estat plantejats.

El primer repte va néixer, acabada la carrera, a partir d’una beca del MEC de formació del personal investigador, centrada en la millora de les pràctiques agronòmiques en el conreu de la ceba, i on vaig col·laborar amb científics prestigiosos de l’àmbit com el Dr. J. L. Brewster o el Dr. D. Gray, i que va donar, com a primer fruit, la tesi doctoral europea (codirigida pels agrònoms Drs. J.V. Maroto Borrego i J. Porta Casanellas).

Es treballà, entre altres, el preacondicionat de llavors, la fertilització localitzada en sembra o el reg d’alta freqüència i vaig haver de fer front a tota una sèrie de problemes agronòmics nous. Un segon fruit va ser la col·laboració posterior amb el Dr. H.D. Rabinowitch i la Dra. L. Currah en un llibre publicat per la CAB International, l’any 2002, sobre els darrers avenços en el cultiu dels Allium en general.

En l’àmbit de la fertilització treballo des de l’any 2000, juntament amb altres investigadors, en l’avaluació dels efectes residuals de la utilització de purins en un sentit ampli, tant de dinàmica del nitrogen en el sòl i en la planta, com la d’altres nutrients o de segrest de carboni i qualitat del sòl. També avaluem diferents estratègies d’aplicació per tal d’aconseguir una major eficiència d’ús. Ho compagino amb els aspectes més teòrics de modelització del nitrogen i del fòsfor, com podeu veure en una publicació amb el Dr. D. Greenwood et al. (Annals of Botany 2008, 102, 967-977).Una altra línia oberta d’aplicació dels principis agronòmics lligats al maneig del sòl és la participació en la rehabilitació d’espais afectats per la mineria del carbó, en la zona del Baix Segre, mitjançant la reutilització de materials de rebuig de les pròpies explotacions carboníferes, juntament amb l’ús d’altres residus orgànics: purins i llots de depuradora.

La vessant docent i divulgativa alhora, responent a la demanda de la societat, però també de difusió del paper de l’agrònom en l’àmbit ambiental, la podeu avaluar en dos dels darrers llibres: “Fitoremediació: Tecnologia de descontaminació mitjançant plantes” i “Treballar el sòl. Un art per descobrir” (http://www.publicacions.udl.cat).

Tanmateix, l’activitat professional que més satisfaccions personals m’ha donat ha estat l’haver dirigit, fins l’actualitat, més de 70 projectes o treballs fi de carrera. Com es gaudeix aprenent dels alumnes!. Si algun d’ells ho llegeix: moltes gràcies!. Em sento molt afortunada per haver compartit la traca final d’estudis amb tants bons professionals!.

Sincerament us he de dir que un dels aspectes més positius del treball en el món universitari, i que valoro moltíssim, és el fet de trobar-me envoltada de joves amb il·lusions, amb idees noves, amb preguntes i, sobretot, d’allò que es va perdent amb els anys, la capacitat de riure de tot i per tot i, sobretot, de riure’s d’un mateix.

↑ Pujar