Base de coneixement

Articles

Històric d'articles

Descarrega't la versió en PDF d'aquest document

Altres - 13 de desembre de 2013

LES NOVES TECNOLOGIES AL MÓN AGRARI

Autor: Josep Maria Sánchez

Ens els últims anys hem notat com l’ús de les noves tecnologies comença a obrir-se pas entre nosaltres. El seu avanç no és instantani sinó que sutilment anem veient com aquestes es van obrint pas entre nosaltres. Fa uns anys era impensable que duguéssim un GPS a les nostres mans, dins el nostre smartphone, o que poguéssim consultar dades a través de connexions WMS d’un servidor d’Internet mentre estem treballant en una finca.

Les noves tecnologies no deixen de ser més que una eina de treball que ens facilita l’anàlisi i la interpretació de la informació territorial. Veiem doncs, que haurem de conèixer tant els programes que les poden gestionar, les diferents fonts d’informació i les seves possibles aplicacions pràctiques que en puguem fer d’elles.                                          

                        

      



Donada la repercussió que vaig veure que tindrien aquestes noves tecnologies i la dificultat que suposa iniciar-se en el que s’ha anomenat com a Sistemes d’Informació Geogràfica, més conegut per les seves inicials GIS en anglès, o SIG en català, em vaig encoratjar a crear el Grup de treball de SIG per a la gestió del territori on ens reunim de forma mensual per tractar diferents temes i enriquir els nostres coneixements.

Darrerament estem treballant en l’elaboració d’un document que anirà adreçat a l’Administració a fi de valorar econòmicament quin cost tindria publicar les informacions gràfiques que disposen els organismes oficials i que són útils per als tècnics que realitzen projectes relacionats amb el món agrari. També es vol donar a conèixer el col·lectiu dels enginyers agrònoms, els nostres coneixements i la capacitat que tenim per gestionar el territori.

Des del meu àmbit de treball dins de la Subdirecció general d’Obres i Regadius del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Medi Natural (DAAM) duem a terme un treball tècnic molt important en l’impuls de regadius, en les concentracions parcel·làries i en les obres de camins rurals.

L’ús de les eines de SIG ens ha permès que des del DAAM puguem:

  • Inventariar i geolocalitzar les actuacions de diferents administracions (DAAM, DMAH i PTOP)
  • Detectar com interactuen les diferents obres (camins, regadius i concentracions).
  •  Eines de càlcul potents per l’edició de butlletins individuals per als propietaris de les concentracions així com la impressió dels plànols de cadascuna de les seves finques.
  • La realització de consultes de finques.
  • Passar la informació de les noves finques de concentració al Cadastre i a la Unitat SigPac per al càlcul dels ajuts de la DUN.
  • La gestió dels ajuts associats al territori.
  • Actualment des de diverses pàgines web podem descarregar al nostre ordinador informació cartogràfica i ortoimatges en diferents formats per la gestió de les finques o per a la realització de projectes.
  • Ara des del DAAM ens estem treballant per posar l’abast de tothom tota aquella informació pública que disposa la nostra Subdirecció referent al procediment de concentració parcel·lària, es a dir:
    - Es podrà accedir a tota l’informació pública, a excepció d’allò que no ens permeti la Llei de protecció de dades, on hom podrà comparar les parcel·les que aportava i les noves finques que li son atribuïdes. Es podrà conèixer en tot moment quina és la valoració del sòl i la valoració del vol (valoració dels cultius perennes) tant de les parcel·les aportades com de les finques atribuïdes.
    - Podrem veure la disposició de la nova xarxa de camins.
    - Ens permetrà superposar el nou parcel·lari amb les ortoimatges actualitzades.
    - Possibilitat de descarregar-se les seves finques d’un propietari al seu ordinador.
    Les noves tecnologies doncs ens estan obrint un nou camí en la gestió del territori tant per part de les diferents administracions com per part dels seus propietaris o gestors. 
           

MARC PRODUCTIU EN ELS QUE ENS TROBEM

Amb el procés de globalització en el que ens trobem immersos hem pogut veure com productes d’arreu del món arriben als nostres mercats on competeixen amb els productes de proximitat.
El preu final de mercat d’un producte agrícola és un dels factors que determinarà si aquest producte es consumeix al lloc on es va produir o si ben al contrari resulta més econòmic la seva importació d’altres països.

No podem negar que Catalunya està situada en un indret privilegiat per molts motius. Un d’ells és que tenim dues grans portes al Mediterrani pels ports de Barcelona i Tarragona i l’altre es que estem ben connectats per via terrestre amb la resta d’Espanya. El projecte del corredor del Mediterrani encara accentuarà més el caràcter exportador de Catalunya i esdevindrem un punt clau dins del trànsit de mercaderies europeu.
Per tot això és molt important que aprofitem per donar sortida als nostres productes al mercat. Per aconseguir-ho serà vital que siguem capaços de reduir les despeses dels productes agrícoles i fer que el consumidor final aprengui a valorar la qualitat i el respecte al medi ambient amb el que han estat elaborats els productes agrícoles de les nostres terres.

En l’aspecte qualitatiu hem millorat molt amb l’etiquetat dels productes que compleixen uns estàndards de producció amb distintius d'origen i qualitat agroalimentària: denominacions d’origen protegides, denominacions d'origen de vins, marques de qualitat i indicacions geogràfiques protegides.



QUÈ HEM DE FER PER SER COMPETITIUS

Per simplificar la multitud de factors que influencien en la capacitat competitiva que tenim vers els mercats ens podem centrar en l’anàlisi de quatre elements: l’adequació del marc productiu, la formació tècnica i l’assessorament, l’ús eficient dels inputs i la tecnificació.

En primer terme, cal dir que el model productiu actual de Catalunya està molt atomitzat. Això vol dir que moltes parcel·les de conreu tenen un dimensió molt petita i que en molts casos els propietaris que tenen més d’una parcel·la les tenen molt disperses sobre el territori. Les conseqüències d’aquests fets són clares: s’encareixen les despeses de gestió de les explotacions , es redueix la seva tecnificació i alhora s’encareix la seva modernització.

Per això, cal que les finques de conreu siguin més grans, ja sigui per la compra d’altres finques o mitjançant el procediment de concentració parcel·lària. També necessitarem que les finques estiguin ben comunicades amb uns camins que permetin la circulació de maquinària pesada.

En segon terme, necessitem un assessorament com el que tenim actualment consolidat amb els tècnics de les ADV i de les Cooperatives, una formació continuada dels agricultors per a que puguin accedir a la informació, per a la seva interpretació presa correcta de decisions. I finalment que les universitats formin els nous titulats en aquestes noves disciplines.

En tercer terme cal fer un ús eficient dels inputs. Aquí inclouríem tot allò que encareix la sortida del producte al mercat: el cost de l’aigua, de l’energia, dels d’agroquímics, les despeses derivades de l’emmagatzematge, del transport, les hores de maquinària i la mà d’obra.

En quart terme tenim que l’aplicació de les noves tecnologies per part dels agricultors s’ha d’entendre com un camí cap a l’optimització dels recursos per tal de minimitzar els inputs i maximitzar els beneficis de les seves finques.

L‘implantació de les noves tecnologies al camp de mans de l’agricultura de precisió necessita de finques molt grans per a que aquesta comenci a ser rendible o bé que aquestes estiguin gestionades per grups empresarials potents que aportin els tècnics qualificats a fi d’assessorar els nostres agricultors i per dir-los quin és el moment adient per dur a terme tractament fitosanitaris, quin és el punt òptim de recol·lecció, en quin punt de les nostres finques cal aportar més fertilitzants, quin és disseny més adequat del reg, quan i quant hem de regar, etc.

El petit agricultor també disposa d’eines interessants que posa l’Administració al seu abast com ara l’eina de recomanació de reg que ens diu quanta aigua cal aportar al sòl en funció de l’estadi vegetatiu de la planta (kc) i de l’evapotranspiració de referència (ETc). El seu bon ús pot permetre un gran estalvi important d’aigua i de despeses energètiques depenent del cost de l’elevació de l’aigua a cada comunitat de regants.

El gran pas que farem els propers anys a l’agricultura serà abandonar la idea de que cada propietari ha de disposar de tota la maquinària i arreus per fer el laboreig del camp i obrir la ment a l´ús de la maquinària compartida, ja sigui a mans de cooperatives, empreses de serveis o altres fórmules.

Aquest pas ens permetrà un millor ús de la maquinària, optimitzar les hores de treball i ens garantirà una renovació òptima dels equips cosa que reduirà el risc de patir avaries. A més, veurem que les innovacions tecnològiques arribaran abans al camp aportant un plus a la productivitat dels nostres camps.

Així doncs, per poder ser capdavanters en la gestió del territori necessitarem finques grans, tècnics ben qualificats, un bon control de les despeses en inputs, millorar la tecnificació de la maquinària i un canvi de mentalitat dels agricultors.

Pujar


© 2017 Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya

Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya Seu Central

Passeig de Gràcia, 55, 6è 6a
08007 Barcelona

Tel. 93-215.26.00/93-215.26.04 - Fax 93-487.21.70

Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya Delegació

Rambla Ferran 2, 4t A
25007 Lleida

Tel. 973 24 43 32 - Fax 973 24 43 32