
Ets a: Portada > Actualitat col·legial > Articles d\'opinió
Descarrega't la versió en PDF d'aquest document
28 d'agost de 2009
Redactat pel company: Marc Llopis Borges
L’evolució en el sector de la construcció estar sent de forma mimètica al sector industrial i de manera que adapta les particularitats específiques com és la concurrència de varies empreses en un mateix lloc de treball i on hi ha un encadenat o successió d’altres. Aquesta evolució s’està donant en un endarreriment de desenes d’anys.
En els dos sectors la finalitat és l’entrega d’un producte amb els serveis exigits per la societat, sigui de forma particular o amb especificacions imposades per les administracions. Així doncs, es pot afirmar que es produeix el cicle de Deming o de qualitat. A continuació s’exemplifica el cicle en el sector de la construcció (veure també l’annex de vocabulari al final de l’article), en el qual, a partir de les necessitats dels promotor es realitzen una sèrie de fases des de la planificació fins a la fase d’execució del producte per així aconseguir el producte final acabat. (Figura 1).

Figura 1. Cicle de qualitat o de Deming.
Aquest cicle està ben verificat i comprovat en grans corporacions que han utilitzat sistemes de gestió de qualitat global des de fa varis anys. D’aquesta experiència s’ha demostrat que cadascuna de les fases han d’ésser ben diferenciades i amb responsables totalment separats de forma que s’aconsegueixen un nombre màxim d’objectius per cadascun dels departaments o responsables de processos.
S’ha arribat, doncs, a l’especialització en la construcció; bàsicament per l’ús de nous materials i noves tecnologies incorporades a les diferents fases d’execució. Així, ara es pot observar en les diferents fases: grups d’operaris o empreses especialitzades com estructuristes, encofradors, col·locadors de pladur, fusters de fusta o col·locadors d’alumini, instal·ladors de serveis varis com elèctrics, d’aigua, gas, telecomunicacions...
Des de la llei d’ordenació de l’edificació (LOE, Llei 38/1999) es varen començar a establir les bases actuals dels diferents agents que intervenen a l’obra. Reforçada pel decret de seguretat a la construcció (RD 1627/1997), el qual va ser impulsat, bàsicament, pels elevats costos socials i econòmics que es produïen en el sector a causa del nombre d’accidents i de la seva gravetat. Ambdós regulacions formen els pilars bàsics per assegurar tant el producte final d’una obra des de la seguretat de la vida i qualitat del producte, com la seguretat laboral pels seus executors.
Han passat més de deu anys i els agents responsables de la seguretat laboral en l’obra no han près molta consciència. Cal dir que la seguretat és cosa de tots. Des dels propis operaris que reben les conseqüències, els empresaris responsables de proporcionar i utilitzar els recursos més adequats, i la direcció d’obra i facultativa (els agents directes del promotor) responsables de la planificació i verificació de l’execució del/s projecte/s, qui també pot determinar els mitjans tècnics, a través dels plecs de condicions i llistes de verificació.
La consecució dels riscs laborals en l’obra ha estat provocada pels següents motius. Primer, la planificació i l’execució han estat molt separades, de forma que molt cops es realitza una obra sense una coincidència entre allò projectat i allò realitzat. Segon, la direcció facultativa no ha separat sempre les seves tasques, és a dir, per un costat la producció i per l’altre la seguretat, sent la direcció facultativa i el coordinador la mateixa figura o persona, val a dir, sí pot ser efectiva en petites obres però no tant en les grans ja que els objectius són molt divergents. Tercer, durant la fase d’execució de l’obra és quan es dóna aquesta separació de tasques però en moltes ocasions el coordinador de seguretat i salut no ha participat en cap moment en les fases prèvies de l’execució. Quart, la falta d’informació i formació dels riscs propis de l’activitat empresarial i altres riscs incorporats per altres empreses que desenvolupen la seva activitat simultàniament a l’obra.
Actualment per fer front una millora de seguretat laboral en la construcció s’ha adoptat per la sensibilització dels riscs laborals i com minimitzar-los a partir de formació específica als treballadors de cadascuna de les tasques a desenvolupar a l’obra. S’estableix un carnet professional obligatori a partir del 2012. Així, en un futur cada persona que treballi en una obra tindrà un registre de la formació específica rebuda i que l’habilita a realitzar una/es tasques concretes a l’obra.
A més a més d’aquesta gran mesura, després d’aquest període de retrospecció evolutiva, hauria de ser el moment de fer un pas més enllà i començar a realitzar un equip de treball amb tots els agents des de la fase de planificació fins l’entrega de l’obra, establint-se els mitjans necessaris i les mesures minimitzadores de riscs laborals per a l’execució. I fer una coordinació efectiva amb el contractista, pels possibles ajustos de recursos que té a disposició, el projectista i la direcció facultativa.
Així doncs, seria desitjable que la figura del coordinador de seguretat i salut participés des de les fases inicials i sigués partícip actiu en la pedagogia activa en les visites d’obra, fent recordar els riscs, per no disminuir l’atenció, millorant possibles mals hàbits i informant de noves tecnologies o formes de fer. Possiblement, en breu es començarà a observar que alguns promotors públics actuaran englobant la figura del coordinador en les diferents fases i separant definitivament la seguretat de la producció ja que hi ha hagut una petició social des d’experts en seguretat i salut a les diferents administracions. De manera que s’espera una disminució de nombre d’accidents i una millora de condicions de treball en el sector de la construcció.
Marc Llopis Borges
Enginyer Agrònom
Gerent de PROSESA Enginy SL.
Vocabulari:
- Promotor: qualsevol persona física o jurídica per compte de la qual es realitza una obra.
- Director d’obra/projectista (DO): l’autor o autors, per encàrrec del promotor, de la totalitat o part del projecte de l’obra.
- Coordinador de Seguretat i Salut (CSS) en fase projecte: el tècnic competent, designat pel promotor, durant la fase projecte de l’obra per l’aplicació de les decisions constructives, tècniques i d’organització amb la finalitat de planificar els diferents treballs o fases i l’estimació de la durada necessària per l’execució.
- Director facultatiu (DF): el tècnic competent, designat pel promotor, responsable de la direcció i del control de l’execució de l’obra.
- Coordinador de Seguretat i Salut (CSS) en fase d’execució: el tècnic competent, designat pel promotor, per duu a terme la coordinació i la garantia dels treballs del contractista i dels subcontractistes, l’execució dels treballs seguint un pla de seguretat realitzat pel contractista, l’establiment de qui pot accedir a l’obra de forma autoritzada i les funcions de control de l’aplicació correcta dels mètodes de treball.
- Contractista/constructora principal: la persona física o jurídica que assumeix contractualment amb el promotor, amb mitjans humans i materials, propis o aliens, el compromís d’executar la totalitat o part de les obres subjectes al projecte i al contracte.
- Subcontractista: la persona física o jurídica que assumeix contractualment, amb el contractista el compromís de realitzar determinades parts o instal·lacions de la obra subjectes al projecte pel que es regeix la seva execució.
↑ Pujar
© 2007 Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya
Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya Seu Central
Passeig de Gràcia, 55, 6è 6a
08007 Barcelona
Tel. 93-215.26.00/93-215.26.04 - Fax 93-487.21.70
agronoms at agronoms.catCorreu electrònic
Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya Delegació
Rambla Ferran 2, 4t A
25007 Lleida
Tel. 973 24 43 32 - Fax 973 24 43 32
agronomslleida at agronoms.catCorreu electrònic